161.
avergonyir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vergonya penedir-se(en un sentit ampli). Fa el ridícul i no se'n penedeix. caure-li (a algú) la cara de vergonya abaixar el front(o el cap) fer vergonya. No et fa vergonya haver col·laborat amb els enemics de la teva terra? morir-se de vergonya anar-se'n amb la cua entre cames [...]
|
162.
cementiri [o cementeri]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. ossera, lloc on hom conserva, aplegats, els ossos humans trets de les sepultures. canyet, cementiri d'animals i, en certs llocs, antigament, per a persones infames (criminals, heretges, etc.). D'aquí la frase anar-se'n al canyet, morir-se, que encara s'usa en el sentit d'enviar algú al diable. Ves-te'n [...]
|
163.
injuriar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(amb algú), dir-li paraules injurioses. anar-se'n de llengua dir-ne (a algú) quatre de fresques befar, fer burles injurioses d'algú. dir quatre fàstics(a algú) deixar (algú) com un drap brut dir (a algú) el nom del porc dir-ne (a algú) de verdes i de madures dir-li (a algú) de tot dir-n'hi (a algú) de [...]
|
164.
retirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barret. treure separar apartar 2 (retirar-sepron.) sortir, retirar-se d'un lloc. anar-se'n tancar-se. Es va tancar en un convent. enclaustrar-se retreure's desar-se(fam.), mostrar-se molt poc en públic. esquivar-se, retirar-se d'allí on hom corre un risc o un perill. entotsolar-seo assolar-se [...]
|
165.
cama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, un llit de gespa. 9 agr [del arado] cameta. 10 mar [hoyo del casco en la arena] solc m. 11 caer en cama posar-se (o caure) malalt. 12 cama camera llit de cinc pams. 13 cama de paja jaç de palla. 14 cama nido llit niu. 15 cama turca llit turc. 16 echarse en la cama anar-se'n (o estirar-se) al llit. 17 [...]
|
166.
chorro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
insultos] començar d'escopir injúries, anar-se'n de la llengua. 12 soltar el chorro [de palabras] esclatar. 13 sudar a chorros suar a raig fet. [...]
|
167.
humo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
p fr fer mala cara (a algú). 10 irse (todo) en humo anar-se'n (tot) en fum. 11 le sube el humo a la chimenea [alcohol] el vi li puja al cap. 12 le sube el humo a las narices fig li puja la mosca al nas. 13 pesar el humo pl fig i p fr filar prim. 14 tener muchos humos fig tenir molts fums. 15 vender [...]
|
168.
pau 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 paz. 2 anar-se'n en pau ir en paz (o en paz y en gracia de Dios). 3 descansar en pau descansar en paz. 4 descansi en pau en paz descanse (o descanse en paz). 5 dormir en la pau del Senyor (o en pau) descansar en paz (o en la paz del Señor), dormir el sueño eterno. 6 en paus en paz. I ara, ja [...]
|
169.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chutáis, etc) passa que t'he vist, tenir-ne prou i massa, i encara gràcies. Toma los cinco euros, y vas que chutas, pren els cinc euros, i en tens prou i massa (o i passa que t'he vist, o i encara gràcies). v pron 107 [marcharse] anar-se'n. No te vayas todavía, no te'n vagis encara. ¡Vámonos!, anem-nos-en [...]
VERB MODEL v intr 1 [moverse hacia un lugar que no es aquí o ahí] anar. Ir a la ciudad, al cine, a casa, anar a ciutat, al cinema, a casa. Ir de un lado para otro, anar d'un lloc a l'altre. 2 [ir a un lugar relacionado con uno de los dos interlocutores] venir. Iré a tu casa después de cenar, vindré a casa teva després de sopar. Algún día iré a verte, algun dia vindré a veure't. 3 [sin indicar el término] anar-hi. Iremos en coche, hi anirem amb cotxe. 4 [asistir] anar. No va nunca al colegio, no va mai a col·legi. 5 [acción habitual] anar. Los lunes va a jugar al ajedrez, els dilluns va a jugar als escacs. 6 [acudir a una llamada] venir. Ahora voy, ara vinc. 7 [extenderse, abarcar] anar. El prado va del estanque al bosque, el prat va de l'estany al bosc. 8 [marchar] anar, marxar. El negocio va mal, el negoci va malament. 9 [funcionar] anar. Este reloj nunca va bien, aquest rellotge no va mai a l'hora. ¿Cómo va la vendimia?, com va la verema? 10 p fr [estar] anar. Ir cansado, anar cansat. 11 [ir vestido] anar. Ir descalzo, arreglado, en pijama, anar descalç, mudat, en pijama. 12 [ser de tal o tal manera] anar. Ahora va de veras, ara va de debò. 13 [haber diferencia] anar [amb en]. De cuatro a diez van seis, de quatre a deu en van sis. Solo van cuatro, només n'hi van quatre. 14 [apostar] anar. Van veinte euros a que pierde, van vint euros que perd. 15 [entrar en juego] anar-hi. Voy con seis euros, hi vaig amb sis euros. 16 [convenir] anar, escaure, convenir. Le irá bien descansar, li anirà bé de descansar. 17 [sentar] anar, escaure. La falda gris le va muy bien, la faldilla gris li va bé (o li escau). No le va hacer estos papeles, no li va, de fer aquests papers. 18 [indicando continuidad de una acción] anar. Los pacientes van mejorando, els pacients van millorant. 19 a eso voy és aquí on volia arribar. 20 ahora voy [respondiendo a una llamada] ara vinc. 21 ahora voy [acudiendo a otra parte] ara hi vaig. 22 ¡allá va! [al lanzar algo] compte!, ep! 23 ¡allá va! [incredulidad] vinga!, au! 24 ¡allá va! [asombro] alça! 25 a lo que iba com deia. 26 ¿a mí (ti, etc) qué me (te, etc) va ni me (te, etc) viene? [desentenderse] què m'importa? 27 ¿cómo te va (o le va a usted)? com va això?, com anem? 28 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar. 29 ¡dónde va a parar! on vas (o va) a parar!, i ara! ¿Que esto es caro? ¡Dónde va a parar!, que això és car?, on vas a parar! 30 el no va más el bo i millor, la flor i nata, la nata. 31 en lo que va de mes (de año, de siglo) del començament de mes (d'any, de segle) ençà. 32 ir a [seguido de infinitivo] [disponerse a] anar a. Íbamos a dormir cuando llegaron, anàvem a dormir que arribaren. Voy a comer ahora mismo, vaig a dinar ara mateix. 33 ir a [seguido de infinitivo] [en una advertencia] [es tradueix conjugant l'infinitiu en futur]. Te vas a acordar, te'n recordaràs. Le voy a echar de menos, el trobaré a faltar. 34 ir a [en futuro] atrevir-se pron, gosar, ésser capaç. ¿Irá a salir vestida así...?, serà capaç de sortir vestida tal com va? 35 ir adelante [desenvolverse bien] sortir-se'n. ¿Y Javier? —Va adelante, i en Xavier? —Se'n surt prou bé. 36 ir a lo suyo anar a la seva (o per les seves). 37 ir a más [mejorar] anar (o tombar) per bé. 38 ir a menos [empeorar] anar (o tombar) a mal, anar de mal en pitjor. 39 ir a parar anar a parar (o espetegar). ¿Dónde habrá ido a parar el dedal?, on deu haver anat a parar el didal? 40 ir a una anar tots alhora (o tots a l'una). 41 ir bien [marchar bien] anar bé. 42 ir bien [convenir] anar bé, escaure, convenir. 43 ir bien [favorecer] afavorir. 44 ir con [armonizar] fer amb, adir-se, lligar amb. Esta corbata no va con tu camisa, aquesta corbata no lliga amb la teva camisa. 45 ir con [ser partidario] estar d'acord amb. 46 ir con desp sortir amb. No le vayas con monsergas, no li surtis amb històries. 47 ir con [referirse] fer, afectar. Esto no va con vosotros, això no fa amb vosaltres, això no us afecta. 48 ir contra (o en contra de) anar contra (o en contra de). 49 ir de [figurar] fer de. Ir de persona respetable, fer de persona respectable. 50 ir de [ser] anar. Iba de mentirijillas, anava de per riure. 51 ir de [excursión, paseo] anar de, fer. Ayer fueron de excursión, ahir van anar d'excursió. 52 ir de acá para allá (o de aquí para allá) anar d'ací d'allà. 53 ir de mal en peor anar de mal en pitjor, anar (o tombar) a mal. 54 ir demasiado lejos [exagerar] exagerar. 55 ir demasiado lejos [extremar las cosas] estirar (o tibar) massa la corda. 56 ir detrás (o tras) anar darrere (o al darrere de). 57 ir en [indicando el medio de locomoción] anar amb. Ir en tren, anar amb tren. 58 ir en fig [jugarse] anar-hi. Me va la cabeza en esta partida, m'hi va el coll en aquesta partida. 59 ir en [redundar] anar en, resultar en. Ir en perjuicio de uno mismo, anar en perjudici d'un mateix. 60 ir en [depender] dependre, ésser qüestió de. Eso va en gustos, això és qüestió de gustos. 61 ir en serio anar de debò. 62 ir lejos fig anar (o arribar) lluny. 63 ir mal anar malament. 64 ir para largo anar llarg (o per llarg). 65 ir por [marchar, pasar] anar per. Ir por un atajo, anar per una drecera. 66 ir por [buscar, traer] anar a cercar. Ve por tus calcetines, ves a cercar els teus mitjons. 67 ir por [haber llegado] ésser al. Todavía va por el principio, encara és al començament. 68 ir por [aludir] dir per a. Y esto va por ti, i això, ho dic per a tu. 69 ir por [brindar] brindar per. Va por usted, brindo per vós (o a la vostra salut). 70 ir por [tender] tirar per a. Ir por la iglesia, tirar per a frare. 71 ir por delante anar al davant, ésser el primer, ésser al primer lloc. 72 ir que chuta rutllar, anar de meravella. 73 ir sobre [alguien] seguir de prop. 74 ir sobre [alguna cosa] anar darrere (o al darrere de). 75 ir y venir anar i venir. 76 ir y sense més ni més. Y entonces fue y se echó a llorar, i aleshores, sense més ni més, es posà a plorar. 77 no irás (o irá, etc) a pretendre, gosar, atrevir-se a. No irás a comértelo con los dedos..., no pretendràs menjar-t'ho amb els dits... 78 no irás (o irá, etc) a decir que... no pretendràs dir-me que... 79 no ir ni venir nada tant donar-se'n, tant donar-se'n blanc com negre, tant fer-se'n, tant fer naps com cols. A mí ni me va ni me viene nada en eso, a mi, tant se me'n dona blanc com negre, de tot això. 80 no me va no em fa el pes. 81 no vaya a (o no vaya a ser que) no fos cas que. 82 que si fue que si vino que si naps que si cols, que si són verdes, que si són madures. 83 ¡qué va! i ca!, i ara! 84 ¡qué voy (o vas, etc) a...! com puc (o pots, etc)...! ¡Qué va a saber él lo que pasó!, com pot saber ell el que va passar! 85 ¿quién va? qui és? 86 si a eso fuésemos... (o si a eso vamos...) arribats (o arribades les coses) en aquest punt.... 87 sin ir más lejos sense anar gaire lluny. 88 si por... va, ... si es tracta de..., ...Si por astucia va, no hay nadie mejor que ella, si es tracta d'astúcia, no hi ha ningú millor que ella. 89 vamos... fam [para expresar desacuerdo o protesta] au, home..., home..., apa... 90 vamos... fam [expresión consecutiva o correctiva] bé. Mañana es la reunión; vamos, eso creo, demà hi ha la reunió; bé, això crec. 91 ¡vamos! fam [para dar ánimo] vinga! 92 ¡vamos, anda! apa!, apa, noi (o apa, noia)! 93 ¡vamos despacio! anem a pams! 94 ¡vamos, rico! desp apa, nen! 95 ¡vaya! [disgusto, desilusión, protesta] ostres!, vaja!, bé vaja! ¡Vaya, he perdido el reloj!, ostres, he perdut el rellotge! 96 ¡vaya! [censura] quin -a. Vaya un amigo que tienes, quin amic que tens. 97 ¡vaya! [sorpresa] ves per on!, alça! ¡Vaya, hombre!, ¿ya está de vuelta?, ves per on!, ja està de tornada? 98 ¡vaya! [compasión, simpatía] ostres!, vaja!, noi -a! ¡Vaya, qué mala suerte tienes!, ostres, quina mala sort que tens! 99 ¡vaya! [énfasis] quin -a! ¡Vaya frío!, quin fred! ¡Vaya siestas que se pega!, quines migdiades que fa! 100 ¡vaya con...! carall de...! ¡Vaya con el niño!, carall de nen! 101 vaya lo uno por lo otro una cosa va per l'altra. v pron 102 ¡voy! [hacia allá] hi vaig! 103 ¡voy! [hacia aquí] vinc! 104 ¡voy! [en el juego] vaig! 105 voy enseguida (o volando) vinc de seguida, vinc corrents. v intr 106 y vas (o vais, etc) que chutas (o chutáis, etc) passa que t'he vist, tenir-ne prou i massa, i encara gràcies. Toma los cinco euros, y vas que chutas, pren els cinc euros, i en tens prou i massa (o i passa que t'he vist, o i encara gràcies). v pron 107 [marcharse] anar-se'n. No te vayas todavía, no te'n vagis encara. ¡Vámonos!, anem-nos-en! 108 [ir] anar intr. Se han ido de paseo, han anat a passeig. 109 [inminencia] estar per anar-se'n, haver d'anar-se'n. Se va al extranjero, està per anar-se'n a l'estranger. 110 anar-se'n. ¡Vete al diablo!, ves-te'n al diable! 111 [escaparse un líquido, un gas, etc] anar-se'n, escolar-se. 112 [correrse, deslizarse] anar-se'n, esmunyir-se, escórrer-se, lliscar intr. Se me fue de entre las manos, se m'esmunyí d'entre les mans. 113 fig [consumirse, gastarse] anar-se'n. 114 fig [morirse] anar-se'n. 115 fig [desaparecer] anar-se'n, marxar intr. ¿Se te ha ido el dolor de cabeza?, se te n'ha anat el mal de cap? 116 fig [borrarse] escapar-se. Se le fue de la memoria, se li escapà de la memòria. 117 fig [escaparse] escapar intr. Se le fue un suspiro de alivio, li escapà un sospir d'alleujament. 118 fig i fam [no retener las necesidades] fer-s'ho a sobre. 119 irse abajo [hundirse] anar-se'n a terra, enfonsar-se, ensorrar-se, esfondrar-se. El techo se fue abajo, el sostre s'ensorrà. 120 irse abajo fig [frustrarse] enfonsar-se, ensorrar-se. Todos sus planes se han ido abajo, tots els seus plans s'han enfonsat. 121 irse de la lengua fig anar-se'n de la llengua (o de la boca). 122 irse de la mano (o de las manos, o irse la mano) fig tenir la mà llarga, deixar anar la mà. 123 vete a saber ves a saber (o aneu a saber). |
170.
fracassar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
èxit. restar amb un pam de nas tornar-se aiguapoll(una cosa), no reeixir. anar-se'n al cel(una empresa), no reeixir. tornar-se el porc truja, fracassar, un negoci, etc. perdre el capítol, fracassar en la consecució d'allò que es disputa entre molts. trencar-se el coll, fracassar completament en un [...]
|