Resultats de la cerca frase exacta: 7

Diccionari de la llengua catalana
1. deslliurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar. Deslliurar algú de captivitat. Deslliurar una ciutat assetjada. Que Déu ens deslliuri de mal. Deslliurar-se d'una inquietud. Parir 1 1. Deslliurar feliçment un infant. Deslliurar un vedell.  [...]
2. desobligar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar d'una obligació. [...]
3. desfanatitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar fanatitzat, deslliurar d'un fanatisme. [...]
4. desendeutar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar (algú) de deutes. Algú, treure's els deutes que tenia. [...]
5. deslliurança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deslliurar o de deslliurar-se; l'efecte. Obtenir la deslliurança d'un captiu.  [...]
6. purificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pur, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu, llevar la part impura (d'alguna cosa). Purificar l'oli. Purificar la sang. Fer pur complint certs ritus religiosos. Purificar el calze a la missa. Purificar l'ànima. L'ànima es purifica amb el sofriment. [...]
7. estalviar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort.  [...]