51.
la 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
está de viaje. Mira na Teresa!, ¡mira a Teresa!3 la meva, la teva, la seva mi, tu, su. La meva germana és amb les seves amigues, que juguen, mi hermana está jugando con sus amigas. pron 4 [i les formes l' davant vocal altra que i o u febles, precedida o no de h; -la darrere pronom o verb acabat en u o [...]
|
52.
millor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [més bo] mejor. L'aigua és bona, però el vi encara és millor, el agua es buena, pero el vino todavía es mejor. El meu millor amic, mi mejor amigo. 2 [preferible] mejor, preferible. És millor que li ho diguis, es mejor que se lo digas. 3 [amb el verb el·líptic] mejor. Millor que no se n'adoni [...]
|
53.
l'
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
empezados con una a tónica]. L'hora, l'esperança, la hora, la esperanza. L'ànima, l'àguila, el alma, el águila. 5 [davant nom propi] [no se traduce]. L'Antònia i l'Anna, Antonia y Ana. pron [forma elidida de el] 6 [i la forma -l' darrere verb i davant dels pronoms hi i en] lo, le. No l'entenc, no le (o lo [...]
|
54.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temporal] para. Ho he d'acabar per a diumenge, lo tengo que acabar para el domingo. 12 per a [amb un verb en passiva pron o reflexa] para. Les tisores s'usen per a tallar, las tijeras se usan para cortar. 13 per al que para lo que. Per al que serveix..., para lo que sirve... [...]
|
55.
haver 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 31 [variant de heure, amb totes les desinències pròpies d'aquest verb] [...]
1 haber. S'ho han menjat tot, se lo han comido todo. Se les ha menjades totes, se las ha comido todas. 2 haver de [1a pers pr ind: he o haig] [perífrasi d'obligació] tener que, deber, haber de. Demà m'haig de llevar d'hora, mañana tengo que (o debo, o he de) levantarme temprano. 3 haver de [indica possibilitat] deber de, tener que. De tant córrer han d'acabar rebentats, de tanto correr deben de acabar rendidos. v impers 4 [acompanyat de l'adverbi hi] [existir] haber, existir. Hi ha gent que no sap de llegir, hay gente que no sabe leer. 5 [ésser] haber. Hi ha molta gent a la reunió, hay mucha gente en la reunión. 6 [trobar-se] estar. Ja hi ha a la venda el nou diccionari, ya está en venta el nuevo diccionario. 7 [fer temps] hacer. Hi ha tres hores que el cerquem i no el trobem, hace tres horas que lo buscamos y no lo encontramos. 8 [en expressions fossilitzades] haber, hacer. Temps ha, tiempo ha. Dies ha, hace días. 9 alguna cosa hi deu haver algo habrá, algo debe haber. Alguna cosa hi deu haver que se'n parli tant, algo habrá para que se hable tanto de ello. 10 com més n'hi ha, més se'n vol cuanto más se tiene, más se quiere, quien más tiene, más quiere. 11 com no n'hi ha (o no n'hi ha gaires) como hay pocos. Un home honrat com no n'hi ha, un hombre honrado como hay pocos. 12 d'allò que no hi ha de lo que no hay. 13 d'on no n'hi ha no en pot rajar de donde no hay, no se puede sacar, no se le pueden pedir peras al olmo. 14 en havent (o havent) [seguit de participi passat] después de [seguido de inf]. En havent dinat, después de comer. 15 haver-n'hi per a ser para, haber como para. N'hi ha per a no dir-li mai més res, es como para no decirle nunca nada más. 16 haver-n'hi prou amb bastar con. N'hi ha prou amb sentir-ho una vegada, basta con oírlo una vez. 17 ja n'hi ha prou! ¡se acabó!, ¡basta!, ¡ya está bien! 18 ja n'hi ha prou de basta de. Ja n'hi ha prou de bromes, basta de bromas. 19 n'hi ha per a això i per a molt més! ¡es para eso y para mucho más!, ¡no es para menos! 20 n'hi ha que los hay que. N'hi ha que diuen que sí i n'hi ha que diuen que no, los hay que dicen que sí y los hay que dicen que no. 21 no haver-hi per on agafar no haber por dónde coger. 22 no haver-hi res més a dir no haber más que decir. 23 no haver-hi res a fer no haber nada que hacer. 24 no haver-hi res a perdre no haber nada que perder. 25 no haver-n'hi per a començar no haber (o tener) ni para empezar. 26 no haver-n'hi per a tant no ser para tanto. 27 què hi ha? ¿qué hay? 28 què hi ha de nou? ¿qué hay de nuevo? 29 si n'hi ha de...! ¡la de...!, ¡qué de...! Si n'hi ha de problemes a casa!, ¡la de problemas que hay en casa!v tr 30 ant [tenir] haber, tener. Havia cinc fills, había cinco hijos. 31 [variant de heure, amb totes les desinències pròpies d'aquest verb] |
56.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce [...]
|
57.
hi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
piernas muy largas. —Sí que las tiene. Va despentinat. —Sí que hi va, va despeinado. —Sí que va [despeinado]. Digué que el ferro es tornaria or, però no s'hi tornà pas, dijo que el hierro se volvería oro, pero nada [no se volvió oro]. 11 [acompanya el verb haver usat com a impersonal [...]
|
58.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fer una cosa] dar a. Fer brodar un joc de taula, dar a bordar una mantelería. 35 [seguit d'un verb pronominal amb elisió del -se] hacer que [seguido de subjuntivo]. Fes adormir el nen, haz que se duerma el niño. 36 hacer. Fer enrabiar, enfadar, hacer rabiar, enfadar. 37 [seguit d'un nom] [anar fent [...]
|