FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lleguda oci. Ho faré quan tingui una hora d'oci. 2 Tenir lleure de fer una cosa: Vagar. Ara no em vaga d'endreçar els llibres. Lleure(v. intr.). Vindré tan aviat com em llegui. Tenir avinentesa(de fer una cosa). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
[usat només en tercera persona i en les formes nominals] v intr 1 estar permitido, ser lícito. A vós no us és llegut de fer això, a usted no le está permitido hacer esto. 2 tener tiempo, ser posible. Quan em lleurà vindré, cuando tenga tiempo iré. [...]