Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

molt

1 adj.
mant, nombrosos. Tenia el prop˛sit de perdonar mantes vegades.
nombrˇs. Hi havia nombroses errades.
abundant o abundˇs
incalculable
incomptable
forša. Beu forša aigua, que el cos ho necessita.
una pila de
qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent.
un bÚ de DÚu. Hi havia un bÚ de DÚu de flors.
una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes.
un feix. Tenia un feix d'anys.
un grapat. TÚ un grapat de milions.
un munt. TÚ un munt de propietats.
un tou. Duia un bon tou de caramels.
per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre.
pler de. A la festa hi havia pler de soldats.
ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters.
llargs (en pl.). Aix˛ ja fa llargs anys que dura.
tot de. Hi havia tot de gent que badava.
un mˇn de, moltÝssims.
un gavadal de
un fotral (de) o una fotralada (de)
un femer de
una infinitat de
una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques.
un bon coixÝ (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixÝ de palla, al paller.
gaire (amb la negaciˇ no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciŔncia, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts.

2 adv.
altament
fora mida
extremament
enormement
excessivament
considerablement
fabulosament
exageradament
eminentment
en alt grau
braument
sobiranament
supremament
incomparablement
immensament
infinitament o infinit
granment
en extrem
en gran manera
de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.)
summament
en grau superlatiu o superlativament
forša. Ha plogut forša. Ara treballa forša.
sobre manera
bon, en frases com de bon matÝ, molt de matÝ.
espantosament (en frases de qualificaciˇ negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.).
pler. Aix˛ m'amo´na pler.
bona cosa. Era bona cosa vanitˇs.
qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo.
gaire, molt (amb la negaciˇ no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals).
El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra.
La partÝcula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: reb˛, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc.
Ant. Gens. Poc.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions