Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

molt

1 adj.
mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades.
nombrós. Hi havia nombroses errades.
abundant o abundós
incalculable
incomptable
força. Beu força aigua, que el cos ho necessita.
una pila de
qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent.
un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors.
una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes.
un feix. Tenia un feix d'anys.
un grapat. Té un grapat de milions.
un munt. Té un munt de propietats.
un tou. Duia un bon tou de caramels.
per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre.
pler de. A la festa hi havia pler de soldats.
ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters.
llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura.
tot de. Hi havia tot de gent que badava.
un món de, moltíssims.
un gavadal de
un fotral (de) o una fotralada (de)
un femer de
una infinitat de
una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques.
un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller.
gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts.

2 adv.
altament
fora mida
extremament
enormement
excessivament
considerablement
fabulosament
exageradament
eminentment
en alt grau
braument
sobiranament
supremament
incomparablement
immensament
infinitament o infinit
granment
en extrem
en gran manera
de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.)
summament
en grau superlatiu o superlativament
força. Ha plogut força. Ara treballa força.
sobre manera
bon, en frases com de bon matí, molt de matí.
espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.).
pler. Això m'amoïna pler.
bona cosa. Era bona cosa vanitós.
qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo.
gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals).
El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra.
La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc.
Ant. Gens. Poc.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions