21.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci-
ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de
la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació.
Davant [...]
|
22.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació sil·làbica
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Davant de les sigles que es pronuncien com a mots, anomenades acrònims, s'apostrofen els articles
el i la, i la preposició de, d'acord amb les regles generals d'apostrofació.
l'ICEC (masculí)
el PIB
l'ONU (femení)
l'EFTA (femení)
l'UCI (femení)
la IATA
la UOC
la UFEC
la NASA
d'USO
de [...]
|
23.
Apostrofació davant de mots a final de ratlla
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
|
24.
Apostrofació davant de símbols / Lectura de símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
valencià. ('e tancada')
No obstant això, els símbols dels punts cardinals sí que s'apostrofen segons les regles ortogràfiques d'apostrofació: Tot seguit preneu el camí de l'E i no el del S.
També és preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d'especialitat en què [...]
|
25.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació i grafia
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen
es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar
el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per [...]
|
26.
L'article baleàric o article salat
Font
Fitxes de l'Optimot
caps
femení ses ses cadires, ses economies
Com es veu en el quadre, en masculí, quan l'article va precedit de la preposició amb, s'usen les variants so i sos. Pel que fa a l'apostrofació, l'article salat s'apostrofa en els mateixos casos que l'article definit.
L'article baleàric s'usa sobretot a [...]
|
27.
'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
|
28.
'ESO' (pronunciació) / 'la ESO' o 'l'ESO'?
Font
Fitxes de l'Optimot
entre vocals generalment és sonora.
Pel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple:
inscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO)
segon curs d'ESO (i no segon curs de ESO)
[...]
Fitxa 2804/2Darrera versió: 26.02.2016Títol'ESO' (pronunciació)'la ESO' o 'l'ESO'?RespostaLa pronúncia més estesa de la sigla ESO, que fa referència a l'educació secundària obligatòria, és amb e i o tancades, i amb essa sorda (com a quisso). No obstant això, si es percep com un mot comú de la llengua i no tant com una sigla, també és admissible sonoritzar la s (com a bisó), ja que la s entre vocals generalment és sonora. Pel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple: inscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO) ClassificacióCategoria
Fonètica i prosòdia
|
29.
Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer:
Accentua-
ció i apostrofació
cal fer:
Accentuació
i apostrofació
Com es pot veure en l'exemple anterior, els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden [...]
|
30.
Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
|
La pronúncia més estesa de la sigla ESO, que fa referència a l'educació secundària obligatòria, és amb e i o tancades, i amb essa sorda (com a quisso). No obstant això, si es percep com un mot comú de la llengua i no tant com una sigla, també és admissible sonoritzar la s (com a bisó), ja que la s entre vocals generalment és sonora.
Pel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple:
inscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO)
segon curs d'ESO (i no segon curs de ESO)