Resultats de la cerca frase exacta: 393
|
61.
llobató
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cadell del llop. En l'escoltisme, noi de vuit a dotze anys. [...]
|
|
62.
posteriorment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més tard, després. Posteriorment es va demostrar que el noi era innocent. [...]
|
|
63.
càgola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi petit i amb pretensions de gran. Home petit i de poc servei. [...]
|
|
64.
clatellejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar clatellades (a algú). M'ha clatellejat el noi de mala manera. [...]
|
|
65.
descontentament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està descontent. El noi els ha donat grans motius de descontentament. [...]
|
|
66.
afalconar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]
afalconar
|
|
67.
espavilat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'enteniment viu, despert. És un noi molt espavilat: tot ho entén de seguida. Deixondit. [...]
|
|
68.
necessitat 2 -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que necessita. És un noi necessitat de comprensió. Que manca del necessari. Ajudar els necessitats. [...]
|
|
69.
bruixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embruixar . En Joan va bruixat per la Maria. Aquest noi va bruixat per les cireres. [...]
|
|
70.
desobeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No obeir. Aquest noi mai no desobeeix el seu pare, els seus mestres. Desobeir una ordre. [...]
|
afalconar
1 1 v. tr. [LC] [SP] El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa).
1 2 v. tr. [LC] per ext. Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata.
1 3 v. tr. [LC] Envestir abrivadament.
2 intr. pron. [LC] Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès.