Alteració, conscient o inconscient, del curs del pensament, de tal manera que l'individu parla amb múltiples detalls accessoris i irrellevants que no fan sinó destorbar el seu discurs. [...]

1 tallada 2 Fer la llesca a algú (fig.): destorbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 embaràs empavesada destorbo destorballs impediment obstacle(->) 2 Fer nosa: embarassar, destorbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr [Se conjuga como: envejecer] 1 [el movimiento] entorpir, dificultar el moviment de. El frío entorpece los dedos, el fred dificulta el moviment dels dits. 2 [dificultar] entorpir, entrebancar, dificultar, destorbar. La maleza entorpecía la marcha, la brolla entorpia la marxa. 3 [turbar el [...]

temps. encallar, impedir d'avançar a un vehicle, i fig. un afer, etc. contenir, impedir que una cosa vagi més enllà. paralitzar(fig.), impedir el moviment o l'activitat d'una cosa o d'una persona. empatxar. Aquestes dificultats no l'empatxaven de dedicar-se al seu treball professional. destorbar [...]