Resultats de la cerca frase exacta: 1.374
|
101.
ruralisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rural. Mot, expressió, rurals, no ciutadans. Tendència literària o teatral que consisteix a prendre per tema la vida rural. [...]
|
|
102.
afegiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afegir o d'afegir-se. Afegitó. per afegiment A més. Li van pegar i per afegiment li van prendre els llibres. [...]
|
|
103.
aposentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar posada (a algú). Prendre allotjament. S'aposentaren en pisos de l'ajuntament. Instal·lar-se còmodament. Es va aposentar a casa nostra. [...]
|
|
104.
hesitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No decidir-se a fer quelcom, a prendre un partit, per dubte o temença. Va hesitar un moment; després, es decidí a fer-ho. [...]
|
|
105.
atleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que practica l'atletisme. Persona que està entrenada per a prendre part en un esport. Persona que té gran agilitat i força. [...]
|
|
106.
cabotí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la indústria tèxtil, defecte que consisteix a prendre forma de ganxo les puntes metàl·liques d'algunes guarnicions a causa de l'esmerilament. [...]
|
|
107.
concursar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El jutge, manar que (els béns d'una persona que no paga) siguin posats a concurs de creditors. Prendre part en un concurs. [...]
|
|
108.
desdejunar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre el desdejuni. Agafà el pa de la bossa i desdejunà amb bon apetit. L'Àngels i jo ens desdejunàrem a les vuit. [...]
|
|
109.
espessigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre un pessic, una porció petita (d'alguna cosa, especialment de menjar). Té el costum d'espessigar l'esmorzar del seu germà. [...]
espessigar
v. tr. [LC] Prendre un pessic, una porció petita (d'alguna cosa, especialment de menjar). Té el costum d'espessigar l'esmorzar del seu germà. 
|
|
110.
originar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar origen o començament (a alguna cosa). Aquest mal n'originà un altre. Prendre existència. La por s'origina per motius molt diversos. [...]
|
espessigar
v. tr. [LC] Prendre un pessic, una porció petita (d'alguna cosa, especialment de menjar). Té el costum d'espessigar l'esmorzar del seu germà.
v. tr. [LC] Prendre un pessic, una porció petita (d'alguna cosa, especialment de menjar). Té el costum d'espessigar l'esmorzar del seu germà.