111.
múscul elevador propi del llavi superior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Origen, maxil·lar superior per sota el forat infraorbitari; inserció, llavi superior, múscul orbicular dels llavis; innervació, facial; acció, elevació del llavi superior. [...]
|
112.
múscul extensor propi de l'índex
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Origen, cara posterior del cúbit; inserció, aponeurosi dorsal extensora de l'índex; innervació, radial; acció, extensió de l'índex. [...]
|
113.
múscul extensor propi de l'índex
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
114.
autovaloració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment del valer propi, que pot oscil·lar entre el sentiment de superioritat i el d'inferioritat. [...]
|
115.
sentir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l'estómac. Sentir-se un dolor al braç. [...]
|
116.
servir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser útil a algú. De què li serveix d'afanyar-se tant? Ésser apte o propi a un ús. La boca serveix per a parlar. Els bous serveixen per a llaurar. El xerrac serveix per a serrar. La lectura li serveix de distracció. Això li ha servit de pretext. Ell us [...]
|
117.
esteganografia i criptografia
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Aquests dos termes, esteganografia i criptografia, són sinònims en llengua general segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ara bé, en àmbits molt especialitzats entre l'un i l'altre es pot distingir un matís important.
Així, el terme esteganografia designa el conjunt de tècniques [...]
|
118.
llanterna i lot
Font
Fitxes de l'Optimot
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:
Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
|
119.
lliurable i entregable
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
|
120.
parlar-ne i parlar-ho
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
|