FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble en forma de taula de petges corbats o altres suports ornamentals, que es posa arrambat a la paret, generalment sota un mirall, i està destinat a sostenir objectes decoratius. Pupitre on es troben els comandaments de control d'una instal·lació electrònica o mecànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d'aquesta enfora. Un mirall convex i un altre còncau. Una lent convexa. En mat., que conté el segment comprès entre qualsevol parell de punts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses que van en direccions diferents, anar separant-se cada vegada més. Els rajos de llum reflectits per un mirall convex divergeixen. Diferir d'una forma típica. Aquest peix divergeix dels de la seva família. Dissentir . Dues opinions que divergeixen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat de les classes hemimòrfiques de simetria cristal·lina, mancades de centre i de plans de simetria, en què les formes es desenvolupen de dues maneres diferents: una de dreta i una altra d'esquerra, com si fossin reflectides en un mirall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reproduir la imatge (d'alguna cosa) com fa un mirall. L'estany reflectia el cel estelat. Reflectir-se els estels en l'estany. Manifestar (alguna cosa) com si fos per mitjà d'un mirall. Els seus ulls reflecteixen tristesa. Una cosa, deixar-se veure en una altra. Reflectir-se l'ànima a la cara [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Bastiment d'una alcova, d'un balcó, d'una finestra, etc. marc de pas Bastiment sense galze, generalment del gruix d'un envà, que emmarca un pas sense porta. Element decoratiu que envolta una pintura, un mirall, etc., i el protegeix. Límit que encercla un espai. Aquests carrers van ser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de dit. Va fer caure el plat de la balança amb una ditada. Porció d'una cosa que hom pot emportar-se adherida a un dit. Una ditada de mel, de llard. Senyal o taca que deixa sobre una cosa el contacte d'un dit. El mirall és ple de ditades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ample d'una paret llisa, d'una paret entre columnes, pilastres o obertures. Un pany de paret. En aquest pany, hi podem posar l'armari, hi caben el mirall i dos quadres. Faldó de la camisa, d'un mantell. Li sortia un pany de camisa. Un pany de bandera. Un pany de cel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument òptic per a observar objectes llunyans, especialment els cossos celestes, que consta essencialment d'un mirall o lent que concentra els rajos lluminosos i forma una imatge de l'objecte, i d'una lent que l'amplifica. Telescopi de Newton, de Cassegrain. telescopi altazimutal [...]
