Resultats de la cerca frase exacta: 753
|
121.
sobreposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegir, aplicar, (alguna cosa) damunt una altra. Sobreposar un dibuix a un teixit. Cal sobreposar els travessers als muntants. Posar (algú o alguna cosa) per sobre d'altres en consideració, rang, autoritat, etc. Sobreposar la comoditat a l'elegància. Fer-se superior a les adversitats [...]
|
|
122.
nihilisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina o actitud que nega tota creença, tot coneixement o tot valor. Doctrina o actitud que rebutja tota autoritat i tota organització social. [...]
|
|
123.
requisició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret concedit a l'autoritat administrativa o militar d'expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d'obligar coactivament a certes prestacions. Requeriment. [...]
|
|
124.
episcopalià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Església anglicana organitzada jeràrquicament sobre la base de l'autoritat dels bisbes. Església episcopaliana. Membre de l'Església episcopaliana. [...]
|
|
125.
fisc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administració del tresor públic encarregada de la percepció dels impostos. Bé pertanyent a l'autoritat pública, que podia ésser donat o establert per aquesta. [...]
|
|
126.
immune
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No subjecte a una obligació, a una pena, a una autoritat. Que posseeix immunitat, exempt de la possibilitat de contreure una determinada malaltia infecciosa. [...]
|
|
127.
predominar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser superior en nombre, en força, en influència, en autoritat. En ell predomina la vanitat. Una música on predominen els violins i les violes. [...]
immune
|
|
128.
burocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l'Estat. Model d'administració caracteritzat per la jerarquització, l'especialització de tasques, la regulació escrita dels seus processos i el reclutament de personal per raons de capacitat i [...]
|
|
129.
compulsió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat. Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa. [...]
|
|
130.
plenipotència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document de l'autoritat competent de l'Estat, pel qual es designa una o més persones per a representar l'Estat i comprometre'l internacionalment. [...]
|
immune
1 adj. [LC] No subjecte a una obligació, a una pena, a una autoritat.
2 adj. [MD] Que posseeix immunitat, exempt de la possibilitat de contreure una determinada malaltia infecciosa.