FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Polònia. Relatiu o pertanyent a Polònia o als seus habitants. Llengua eslava parlada a Polònia. Relatiu o pertanyent al polonès. Peça de vestir de dona, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells. Roba feta amb ordit de seda greja i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestir amb la roba de les festes. Un dia endiumenjà la mosseta i anaren al mercat de Vic. Avui estic d'humor: em sembla que m'endiumenjaré i me n'aniré a fer un tomb. Donar (a una cosa) l'aspecte que presenta els dies de festa. Amb motiu d'aquella visita endiumenjaren la casa de dalt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen els religiosos i les religioses. posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d'una prometença. Habitud . Aspecte general d'una planta. Aspecte general d'un cristall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestir (un infant de bolquers). El bolquem tres cops el dia. Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). El vent era tan fort que va bolcar dos vagons. Amb el vent que feia van bolcar-se dos vagons. Un vehicle, caure de costat. Ha bolcat un autobús ple de gent. Les persones que van en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que hom es posa al cap per cobrir-lo o abrigar-lo. Lligada . Material emprat en medicina per a lligar un vas, estrangular una part o fixar, en ortodòncia, una dent a un aparell o a una altra dent. Línia corba amb què s'indica que dues o més notes han d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tota mena d'objectes. Una bossa de mà. Una bossa de malla. Duia els llibres en una bossa de plàstic. Bossa dels corporals del calze. Bossat. Cop d'alguns arts de pesca. Plec en forma de bossa practicat per adorn en una peça de vestir. Bòfega que, per un defecte de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ostentació de pompa en una festa. Van celebrar la cerimònia amb gran gala. de gala Més luxós que el que es porta per diari. Un vestit de gala. L'uniforme de gala. de gala Que es fa amb gran solemnitat, amb gran luxe. Una funció de gala. de gala Amb roba de gala. Vestir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religiós de certs ordes, especialment dels mendicants. Tros de la vora d'una peça de vestir, d'una cortina, etc., que s'alça accidentalment i fa com un doblec. Part d'un full imprès que no ha pres o ha pres feblement la tinta en imprimir-lo. Arruga que de vegades es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer semblant (una cosa) a una altra. Hem d'assimilar els nostres gustos als seus. Hem d'assimilar la manera de vestir d'aquest país si volem quedar-nos-hi a viure. Dues o més coses, ésser o esdevenir semblants. Els nostres gustos s'assimilen als seus. Els nostres gustos s'assimilen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o dos compostos o més, s'ajunten i formen un compost únic. Producte resultant d'una reacció de combinació. Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, que es porta sota el vestit. [...]
