FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer vela, o fer-se a la vela, o donar vela] Posar-se a navegar. Nau de vela. Una flota de vint veles. Esport nàutic que es practica amb embarcacions de vela. Tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai. Els enveladors han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
electromagnètic de la radiació que emet el Sol. Distribució de les freqüències d'un fenomen determinat. espectre acústic Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen un so per superposició. espectre de Brocken Ombra augmentada d'un objecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de fer un exercici, un treball, una activitat, per fer desaparèixer el cansament. Vam aturar-nos a descansar una estona a l'ombra d'un arbre. Treballem tres dies seguits i en descansem un. Deixar descansar la terra. Dormir 1 1. Bona nit i descansar de gust. El malalt ha descansat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al meridià. Al migdia, relatiu a l'hora del migdia. Llum meridiana. Ombra meridiana. Intersecció d'una superfície de revolució amb un pla que passa per l'eix de revolució. Cercle imaginari que volta la Terra passant pels pols. La meitat d'un d'aquests [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, el matís. Colors dominants d'una pintura i llurs gradacions. mitja tinta To intermediari entre el clar i l'obscur, la llum i l'ombra. mitges tintes Paraules o accions no gens precises dictades per una cautela excessiva. tinta del castanyer Malura del castanyer, produïda pel fong [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. rellotge de pèndol [o rellotge de pèndola] Rellotge que regula el moviment per l'oscil·lació d'un pèndol. rellotge de sol Rellotge en què l'hora és assenyalada, quan hi toca el sol, per l'ombra d'una agulla sobre una superfície plana o cilíndrica. de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el sol. Aquesta paret tan alta ens treu el sol del jardí. No et posis al sol: posa't a l'ombra. Fa sol: no està núvol. a sol eixit [o al sol eixit] Immediatament després de sortir el sol. a sol ixent A l'hora que surt el sol. a sol ponent [o a sol colgant] A l'hora que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les característiques geomètriques estructurals d'una gran unitat geològica deformada. Barra de ferro l'ombra de la qual assenyala l'hora en un rellotge de sol. Prolongament filiforme de l'ovari d'una flor, que sosté l'estigma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. lloc comú [o lloc excusat] Vàter. lloc geomètric Conjunt de punts, generalment una línia o una superfície, que gaudeixen d'una propietat comuna. lloc ombrat Lloc on hi ha ombra. lloc sagrat Lloc vinculat a una divinitat. lloc sant Lloc on s'acomplí un acte de [...]
