Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l'aparença. L'humorista mimava la manera de caminar del president. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar.  [...]

imitar. (En el sentit d'aviciar una criatura és barbarisme. aviciar.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr cuidar amorosamente, mimar. Acotiar un infant, mimar a un niño.  [...]

v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos.  [...]

v tr 1 mimar. 2 fig acariciar.  [...]

[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte.  [...]

[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]