FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de cert nombre de fils de cànem, d'espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d'un gruix variable. La corda del pou. Lligar algú amb una corda. Una escala de corda. Pujar, estirar, una cosa amb una corda. Saltar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més llarg. allargar el sou [o allargar els honoraris] Augmentar-los. allargar el suro Pelar a més del suro de taps una part del suro pelagrí. allargar la mà Ésser caritatiu, generós. allargar més el braç que la màniga Estirar més el braç [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tibar o estirar fins a la rigidesa; l'efecte. Estat del cos sol·licitat per forces que el mantenen tens o li impedeixen de contreure's. tensió muscular To muscular. Pressió que exerceix un líquid o un gas. tensió superficial Manifestació de les forces [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l'aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor. Estar endeutat fins al coll. anar amb el coll dret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos prims i flexibles, com ara fils, cordills, cordes, cintes, etc., que, en estirar un dels caps, ordinàriament s'estreny encara més. Fer un nus. Desfer un nus. Nus de teixidor. Nus de xarxa. Una corda de nusos. El nus de la [...]
directe es pot substituir per diversos pronoms:
1a pers.
2a pers.
3a pers. determinat
3a pers. reflexiu o recíproc
Indeterm.
Neutre
sing.
em
et
el, la, l'
es
en
ho
pl.
ens
us
els, les
es
en
ho
Per exemple:
Em va estirar fins a fer-me caure.
Ens van expulsar de la [...]
., s'utilitza la segona persona del plural de l'imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè.
Ara bé, cal recordar que per expressar ordres en negatiu s'utilitza el present de subjuntiu en lloc de l'imperatiu. Per exemple:
En lloc de...
Cal dir...
Estirar [...]
