Resultats de la cerca frase exacta: 611
|
41.
insubordinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar la insubordinació (de soldats, alumnes d'una escola, etc.). Mancar a la subordinació o obediència a l'autoritat. Els alumnes s'insubordinaren contra el director. [...]
|
|
42.
excitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar, fer més viu (un sentiment, una resolució, una activitat vital). Excitar en algú la pietat, la compassió, l'admiració. Això encara excita el seu coratge. Excitar la set, la gana. Excitar el riure, les rialles, els plors. Excitar la tempesta. Excitar la revolta [...]
|
|
43.
epidemiologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia la relació entre les malalties que afecten l'ésser humà i els factors socials, ambientals, etc., que les poden afavorir o provocar. [...]
|
|
44.
masticatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destinat a ésser mastegat. Substància que es mastega per provocar la salivació o perfumar l'alè. Relatiu o pertanyent a la masticació o als òrgans que hi intervenen. [...]
|
|
45.
perlocutiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Referit als efectes que l'emissor vol provocar en el receptor per mitjà d'un enunciat significatiu. Acte de parla perlocutiu. Component perlocutiu d'un acte de parla. [...]
|
|
46.
auxocrom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup substituent d'una molècula cromogènica, saturat, salificable, que li afavoreix el color en provocar un desplaçament de la longitud d'ona del màxim d'absorció òptica del grup cromofòric. [...]
|
|
47.
aïrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enutjar fortament, provocar ira (en algú). El seu discurs aïra l'oposició. S'aïra contra la passivitat de la noia. Tenir desafecte o aversió (envers algú o alguna cosa). [...]
|
|
48.
radom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta de protecció del sistema d'antenes de radiocomunicacions i radar, especialment de les aeronaus, dissenyada de manera que permet el pas de les ones radioelèctriques sense provocar cap distorsió ni atenuació. [...]
requerir
|
|
49.
requerir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el lliurament de l'arma. requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança. [...]
|
|
50.
titil·lació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de titil·lar; l'efecte. Sensació que hom té de pessigolles o acció de fer-les, especialment quan els dits toquen la mucosa nasal o la gargamella per provocar l'esternut o el vòmit. [...]
|
requerir
1 1 v. tr. [LC] Demanar, sol·licitar, com a necessari. Requerir l'ajut d'algú. Això requereix molt bona voluntat. És un joc que requereix molta destresa. Quan el cas ho requereix, s'ha de fer un esforç. Això requereix molt de temps.
1 2 v. tr. [LC] Demanar com a prescrit per la llei. Li van requerir el lliurament de l'arma.
1 3 [LC] requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant.
2 tr. [LC] ant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança.