La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple:

Vam viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.

Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de mots:

Des d'ara puc assegurar-te que això no és veritat.

Si va seguida dels articles masculins el, els, es fan les contraccions des del, des dels:

Tres quilòmetres a comptar des del pont.
Aquesta cova es coneix des dels anys noranta.

Aquesta preposició també pot anar seguida d'una oració introduïda amb la conjunció que, i llavors la preposició de cau:

Han posat en pràctica noves dinàmiques des que la presidenta va accedir al càrrec.
Des que ha arribat la guàrdia urbana, la situació s'ha normalitzat.

En registres informals pot ocórrer que no s'elideixi la preposició de davant de que: Des de que ha arribat que no para de xerrar. Tot i això, en registres formals convé reduir des de que a des que: Des que ha arribat hi ha una gran expectació.