resten per mort d'un bisbe. llegítima, porció de l'herència de la qual el testador no pot disposar. fideïcomís, herència encomanada a la bona fe d'algú, per a ésser remesa a un altre. 2 hereditat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

entès(->) expert(->) conegut(->) 3 (Parlant de l'estil literari): senzillo simple planer col·loquial. Llenguatge col·loquial. 4 m. i f. parent. 5 m. i f. criat. 6 m. Eclesiàstic al servei personal del bisbe. patge prelat domèstic(del papa) Manuel [...]

Conferir un orde sagrat. consagrar, es diu només d'un bisbe. 3 Donar una ordre: manar. contraordenaro contramanar, ordenar de no fer allò que hom primer havia ordenat. desmanar, íd. receptar, prescriure, el metge, un medicament o una cura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

gaiato, gaiata o tirapeu, bastó de pastor, encorbat en la seva part superior. bengala, bastó fet de canya d'Índia; també, bastó de comandament en forma de ceptre. crossa, bastó amb el cap d'amunt corbat; es diu també del bàcul del bisbe i del bastó amb un travesser a dalt, usat pels esguerrats [...]

; de les congregacions vaticanes) prepòsit(d'una germandat, etc.) primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona. jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari. paborde(de certes comunitats religioses [...]

, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.). cavallo cavallet, noms de diversos [...]