1 adj. al·lòcton. Els emigrants són al·lòctons en el país que els ha acollit. al·logen, que és d'una altra raça que la que domina en el país on viu. Els jueus, fora d'Israel, constitueixen arreu grups al·lògens. exòtic, procedent d'un país estranger. Una planta exòtica. Un mot exòtic. forà [...]

Cp. innovador, iniciador, importador (de l'estranger). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de fora extern exterior enforat, situat a fora. estranger(->). Gent estrangera. foraster(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estranger. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 pensar. 2 Repensar-s'hi: Canviar d'idea. Volia anar a l'estranger, però vaig canviar d'idea i vaig anar a la Costa Brava. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desterrar estranyar, allunyar algú del seu país. bandejaro bandir proscriure relegar. Relegar algú a una illa. confinar internar deportar expulsar(un estranger) expatriar(forçosament o voluntàriament) condemnar a l'ostracisme Ant. Repatriar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. exterritorial: es diu d'allò que és fora dels límits d'un territori. estranger. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (f. ambaixadorao ambaixadriu) missatger. 2 El diplomàtic que presideix una ambaixada. agent diplomàtic, encarregat per un govern de negociar amb un govern estranger. plenipotenciari, el qui està revestit de plens poders d'un sobirà prop d'una cort estrangera. ministre plenipotenciarii [...]

. nòmada, que no té domicili fix en un territori determinat. forasteralla, conjunt de forasters, hab. dit en sentit despectiu. Cp. estranger, colònia Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 missió. 2 Representació permanent d'un govern prop d'un govern estranger. legació, representació diplomàtica en els casos en què no hi ha ambaixada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]