FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, un adjectiu, un substantiu o un pronom. Després de sopar, jugarem. Ell és el qui és més ric del poble després de tu. Després del que t'he dit, em penso que ja aniràs amb més compte. després que Indica el terme respecte del qual s'afirma la posterioritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (una o més persones) en un indret per a algun fi. Apostà quatre homes vora el pont. Posar-se a l'aguait. Ens apostàrem a la sortida del bosc. Jugar-se (diners o una altra cosa). Ell ha apostat molts diners que tu no alçaries aquest pes. Apostar contra algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de córrer una persona o un animal. Quina correguda que has fet! en una correguda De pressa, en poca estona. Aniré a comprar en una correguda i així podré anar al cinema amb tu. Ves-hi en una correguda. Cursa 1. correguda de bous Fet de córrer bous [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar o fer anar lluny o més lluny en l'espai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. Allunya de tu aquests mals pensaments. El vaixell s'allunya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom de tercera persona el davant un verb començat en vocal o en h o davant un dels dos pronoms febles hi i en. No l'entenc. L'hem vist. Poseu-l'hi. Treu-l'en. Aquell que tu et creies que era el metge, no l'és pas. Forma que revesteix el pronom de tercera persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom oposa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Fer una objecció. Respondre a una objecció. Les objeccions que poden fer-se a una teoria. No faré sinó una objecció a això que tu proposes. objecció de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
usada per a expressar sorpresa o desaprovació, refús. I ara! No m'ho puc creure! Se n'ha anat sense dir-nos res? I ara! Que et deixi la moto, dius? I ara! Malgrat això. Tenia intenció d'anar-hi avui mateix; ara, si tu m'assegures que vindrà demà, llavors no hi aniré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posseeix una cosa que nosaltres no posseïm. Quan considera la sort que ha tingut el seu antic company, es mor d'enveja. Una mirada d'enveja. Tot el mal que diu de tu és enveja. Desig en les dones embarassades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de tu. Adeu, noi: ara ja no ens veurem més fins a les festes de Nadal. fer adeu Fer un gest de comiat. Darrere la finestra, feia adeu amb la mà. Expressió per denotar que cal renunciar a una cosa, que una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un lloc. Vaig còmoda amb aquest vestit. ésser còmode de fer tal cosa Una cosa, ésser feta en lloc d'una altra que exigiria un major esforç, que podria causar una molèstia. És molt còmode això que tu fas, que mai no et decantes decididament a favor de cap [...]
