FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més dolent. És la cosa pitjor que li podies dir: botifler. Tu t'has guardat la millor i a ell li has donat la pitjor. ésser pitjor el remei que la malaltia Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora. Més malament. Cada dia ho fas pitjor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No ésser adient amb el rang, l'origen, etc., d'algú, no ésser el que hom en podia esperar. Això desdiu de tu, de la teva serietat. Aquests presents mesquins desdiuen d'un home ric com ell. Algú, no captenir-se, en una ocasió, com era d'esperar del seu rang, del seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és digne de lloança. Les seves paraules són dignes d'admiració. És digne de blasme, de menyspreu. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d'algú, a la condició d'una persona o d'una cosa. Tens un fill digne de tu. Això no és digne d'un home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consolar o de consolar-se; l'efecte. El consol dels seus amics el confortà. Allò que consola. He tingut el consol de reveure'l. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora. Plorar sense consol. Donar consol. Tu ets el meu consol en aquesta soledat. tenir mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar-se treballant, afanyar-se en una feina, en una empresa, etc. S'escarrassava en una altra feina més urgent. No t'escarrassis a fer-ho tu tot sol: ja ho farem entre tots. No t'escarrassis a demanar-ho: ja ho han concedit a un altre. Quan els carros encallaven, les bèsties s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues festes, escaure's en un mateix dia. Aquest any ocorren Sant Benet i Diumenge de Rams. Venir al pensament. Hi pensaré fins que m'ocorri una solució. Si a tu no se t'ocorre cap solució, a mi tampoc. Veient-se perdut, se li ocorregué cridar. Un component, ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical per a quatre veus o instruments, especialment dos violins, una viola i un violoncel. Conjunt dels quatre executants de quartets. Grup de quatre. Quin quartet de ximples, tu i els teus amics! Estrofa de quatre versos, especialment decasíl·labs, que solen rimar el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un llibre de lectura fàcil, ben al contrari, demana molta concentració. al contrari de Contràriament a. Tu mai no obeeixes; ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen. En fil., que presenta la major diferència possible respecte a un altre element del mateix [...]
