11.
disminuir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. El vent afluixa. La febre ha afluixat. Els turistes ja comencen a afluixar. fondre's(fig.) amainar, íd. aflacar. Ja comencen a aflacar els estiuejants, al setembre. amollar. El vent, la febre, amolla. cedir. Ja cedeix la tempesta. remetre. La febre ha remès sensiblement. Cp. ésser remitent [...]
1 v. tr. Fer més petit, més reduït (oposat a augmentar). empoquir (el nombre de coses) escurçar. Escurçar les racions. apocar o apoquir, reduir a poc, a menys. empetitir o enxiquir, fer més petit o fer-ho semblar. abreujar, disminuir una cosa en la seva durada o en la seva extensió. retrinxar, disminuir, escurçar, fer més escàs. Retrinxar les despeses, la ració, etc. escassejar. Hom li escasseja els aliments: el mataran de fam. fondre (fig.). Fondre la hisenda. retallar (fig.). Retallar un article, fer-lo més curt. restringir. Restringir els crèdits. reduir. Reduir les despeses, el sou, etc. minvar. Els obrers fan vaga perquè els han minvat la paga. minimitzar minorar aigualir (fig.) afeblir o debilitar desnombrar, disminuir el nombre de fils en un ordit. rebatre, disminuir una quantitat d'un total. rebaixar, íd. abaixar. Abaixar de dos pams una paret. estrènyer o estretir. Han hagut d'estrènyer les voravies. Han estretit la carretera. atenuar, disminuir la gravetat d'una cosa. matar, disminuir la brillantor, la intensitat d'un color. 2 v. intr. Esdevenir més petit. minvar decréixer demancar mancar. El vent ha mancat bastant, a partir de migdia. Ja manca la pluja, ja minva. afluixar. El vent afluixa. La febre ha afluixat. Els turistes ja comencen a afluixar. fondre's (fig.) amainar, íd. aflacar. Ja comencen a aflacar els estiuejants, al setembre. amollar. El vent, la febre, amolla. cedir. Ja cedeix la tempesta. remetre. La febre ha remès sensiblement. Cp. ésser remitent caure. Ja cau el vent, la calor, etc. decaure declinar (el dia, el sol, la febre, la salut, les forces, la influència, etc.) definir, anar disminuint l'amplària, el gruix, etc., d'una cosa fins a esdevenir nul. baixar (els preus, la febre, etc.) apaivagar-se (un dolor, el vent, etc.) calmar-se, íd. flaquejar, ésser, una cosa, en quantitat inferior a la normal. esclarissar-se (el gruix d'una cosa) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
12.
abrasador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abrasant abrusador brusent. Feia un sol brusent. adustiu, que té la virtut d'abrasar. adurent(tèc.). Febre adurent. ardent tòrrid comburent calent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
13.
excitació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 excitament sobreexcitació concitació concitament, es diu només de l'acció, no de l'efecte. agitació. L'agitació de les passions del poble. agitament(només l'acció, no l'efecte) febre(fig.). La vista de la seva estimada li donava una febre dolça i punyent. orgasme, el més alt grau d'excitació [...]
|
14.
punt culminant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malaltia. període àlgid(de la febre, i, per ext., d'un afer). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
15.
afany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Esforç treballós, penible, ansiós. basca. Donar-se basca (o passar basca) (per alguna cosa). ànsia febre(fig.) traüll Cp. tràfec esforç. 2 Desig vehement. ànsia desig. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
16.
calent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calorós. tropical, es diu només del clima dels tròpics o del clima calent com el dels tròpics. abrasador (->) o abrusador comburent, que produeix una combustió. ardorós(->) (també en sentit fig.) xardorós ardent(->) cremant, tan calent que crema o gairebé crema. enxardorat bullent. Té molta febre [...]
|
17.
debilitació [o debilitament]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
decandiment remissió, acció de perdre part de la seva intensitat. Hi ha hagut una remissió en la febre. atenuació segament(de cames, de braços), debilitació sobtosa de les cames o els braços. afebliment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
18.
intermitent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discontinu(->) interromput entretallat intercadent, intermitent en el ritme. irregular espasmòdic, que obra d'una manera intermitent. amb solucions de continuïtat heteròcron, que ocorre a intervals desiguals. remitent. Febre remitent. amb treves Cp. esporàdic Manuel Franquesa i [...]
|
19.
accés
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Arribada fins a un lloc, fins a una persona. accessió ingrés. Prohibir l'ingrés a la sala. entrada. No tenir entrada prop del governador. 2 Producció o augment d'un fenomen morbós o passional. atac. Un atac de febre, de gelosia. ratxa, en frases com Una ratxa de tos. ram. Un ram de bogeria [...]
|
20.
ardent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ardorós xardorós cremós abrasant abrusat. Abrusat d'amor. brusent abrusadoro abrasador bleïdor urent, que fa cremor. adurent(tèc.). Febre adurent. adustiu calent, abrasador. 2 (Dit del temperament d'una persona) fervent fogós tenir les sangs calentes apassionat, entusiàstic. Ant. Tebi [...]
|