61.
picotí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a grans, equivalent a la quaranta-vuitena part d'una quartera o a la quarta part d'un quartà. picotí de sembradura Extensió de terra que es pot sembrar amb un picotí de gra. [...]
|
62.
petricó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d'un porró. [...]
|
63.
octosíl·lab -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De vuit síl·labes. Vers de vuit síl·labes mètriques que pot tenir cesura en la quarta. [...]
|
64.
mesureta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a oli, emprada al Penedès, equivalent a una vuitena part del quartà. [...]
|
65.
tetartoèdria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subgrup d'operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la quarta part de les cares de les formes holoèdriques. [...]
octosíl·lab -a
|
66.
quadrant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quarta part d'una circumferència, que correspon a un arc de 90°. Sector circular corresponent a un quadrant. Quarta part resultant de la divisió d'un pla per dos eixos de coordenades rectangulars, prenent com a primer quadrant el superior de la dreta i comptant en el sentit contrari [...]
|
67.
pugesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quarta part del diner de billó. Moneda local d'aquest valor, de tipus fiduciari, encunyada en coure o en llautó, sovint incusa, a diverses poblacions catalanes. [...]
|
68.
tetrarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d'una província o sobirà dependent d'un poder superior i de rang inferior a un rei. [...]
|
69.
miocè -ena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al miocè. Quarta sèrie i època del terciari, situada entre l'oligocè i el pliocè, que va de 23,8 milions a 5,7 milions d'anys. [...]
|
70.
dobler 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda medieval que valia 2 diners. Diners en general. Peça de fusta que es transporta en rai. Mesura de capacitat per a rom i aiguardent, emprada a Menorca, equivalent a una quarta part de lliura menorquina. [...]
|