v tr 1 enlluernar. El foco lo deslumbró, el focus el va enlluernar. 2 fig enlluernar. Le deslumbró con falsas promesas, l'enlluernà amb falses promeses. v pron 3 enlluernar-se.  [...]

v tr 1 [deslumbrar] enlluernar. 2 [pasmar] esbalair. 3 fig [deslumbrar] enlluernar, fascinar, encegar, al·lucinar. 4 [la lumbre] atiar. v pron 5 [los ojos] espurnejar intr, encendre's. 6 fig restar enlluernat.  [...]

v tr p fr [deslumbrar] enlluernar.  [...]

v tr 1 [oscurecer] ofuscar, enfosquir. 2 [deslumbrar] enlluernar, encegar. El sol le ofuscaba, el sol l'enlluernava. 3 [la vista] ofuscar. 4 fig [conturbar] ofuscar. La pasión le ofuscaba, la passió l'ofuscava. v pron 5 ofuscar-se. 6 [deslumbrarse] enlluernar-se. 7 fig ofuscar-se.  [...]

Modalitat de caça segons el procediment practicada de nit que consisteix a enlluernar les peces amb un llum abans de capturar-les. [...]

Llum de color blanc situat a la part davantera d'un vehicle, capaç d'il·luminar suficientment una via, de nit i en condicions de visibilitat normals, sense enlluernar ni molestar els conductors i els altres usuaris de la via. [...]

1 engrescar fer vibrar electritzar(fig.) fanatitzar enlluernar apassionar escalfar enfervorir abrandar(fig.) exaltar transportar 2 (entusiasmar-sepron.) delirar per Cp. encaterinar-se, encapritxar-se Ant. Refredar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 agradar, captivar. enlluernar(fig.) ballar-li l'aigua als ulls(a algú), seduir-lo amb abelliments. Ant. Decebre. Desenllaminir. Desenllepolir. 2 Esp. Seduir algú: enganyar, conquistar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cegar aombrar(≠ ombrar). Romandre com aombrat d'un llamp. enlluernar ofuscar la vista Cp. eixorbar: privar de la vista. 2 Fig. Privar passatgerament de discerniment, per efecte d'una forta passió, etc. ofuscar obcecar al·lucinar Cp. torbar, captivar Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]