v tr → foragitar  [...]

v tr 1 [alejar] fer fugir, espantar, esquivar. Con su antipatía ahuyenta a los clientes, amb la seva antipatia fa fugir els clients. 2 fig foragitar, expulsar, treure. Ahuyentar un mal recuerdo, foragitar un mal record. v pron 3 [huir] fugir intr, enfugir-se, escapar-se.  [...]

v tr 1 expulsar, foragitar. 2 med expel·lir, expulsar.  [...]

m 1 passaport. Renovar el pasaporte, renovar el passaport. 2 mil llicència f. 3 fig [licencia] llicència f, permís. 4 dar pasaporte (o el pasaporte) a uno fig i fam [pasaportar] donar el passaport, treure, foragitar, despatxar.  [...]

Arma de foc amb cartutxos de fogueig emprada per a espantar i foragitar els ocells que ataquen els conreus. [...]

v tr 1 [mover] empènyer. 2 [letrero en una puerta] empenyeu. 3 [atropellar] empentar. 4 fig [expulsar] foragitar, expulsar. 5 fig [incitar] empènyer. Lo empujan las circunstancias, l'empenyen les circumstàncies. v intr 6 batallar, escarrassar-se pron, bellugar-se i> pron. Ha tenido que empujar [...]

v tr 1 [mirar] llambregar, mirar. 2 p fr [aojar] ullprendre, fer mal d'ull. 3 [la caza] esquivar. 4 fig [ahuyentar] fer fugir, espantar, foragitar.  [...]

v tr 1 llançar, tirar, gitar. Arrojar una piedra, llançar una pedra. 2 [expulsar] foragitar, expulsar, treure a fora. Le arrojó de su casa, el va foragitar de casa seva. 3 [echar] treure, expel·lir, expulsar, llançar. El volcán arroja lava y humo, el volcà treu lava i fum. 4 [brotes] treure. 5 [...]

v tr 1 [soltar] amollar, deixar anar, afluixar. 2 foragitar, treure. Largar los demonios, foragitar els dimonis. 3 fam afluixar, amollar. Largar una palabrota, afluixar una paraula gruixuda. 4 fam ventar, amollar, etzibar. Largar una bofetada, ventar una bufetada. 5 clavar. Largar una multa [...]

gitar foragitar forallançar excloure desllodrigaro deslloriguerar(fig.), pròp. fer sortir, treure del cau o llodriguera. evacuar eliminar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]