Resultats de la cerca bàsica: 32
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
dent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prats pirinencs quan tot just és fosa la neu (Erytronium dens-canis). dent de lleó Herba de la família de les compostes, de fulles totes basals molt retallades, capítols de flors grogues i ligulades i fruits prolongats en un llarg bec filiforme coronat per un plomall de sedes que [...]
dent
|
|
32.
punt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret precís on una cosa té lloc. El punt de reunió. Punt d'informació. Punt de control. Punt de socors. punt calent Zona hipotètica de formació de magma, situada a la base del mantell terrestre, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i [...]
|
dent
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Formació sòlida implantada en els maxil·lars que empren els animals per a la prensió i masticació dels aliments, com a armes ofensives i defensives, etc. Sortir, néixer, una dent. Ja li apunta una dent. Caure una dent. Petar, cruixir, de dents. Esmussar-se les dents. Dents superiors o de dalt. Dents inferiors o de baix. Dents permanents.
1 2 f. [LC] [MD] per ext. Dents artificials, postisses. Fer-se posar una dent.
1 3 [LC] [MD] [ZOA] dent canina Ullal 1 1.
1 4 [LC] [MD] [ZOA] dent de llet Dent de la primera dentició dels vertebrats destinada a caure i ésser reemplaçada.
1 5 [LC] [MD] [ZOA] dent incisiva Dent tallant situada a la part anterior de la boca, entre els ullals.
1 6 [LC] [MD] [ZOA] dent molar Queixal situat a continuació de les dents premolars.
1 7 [MD] [ZOA] dent premolar Queixal situat entre l'ullal i la primera dent molar.
1 8 f. [LC] Dent incisiva.
2 1 f. [LC] deixar-hi les dents En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent.
2 2 [LC] no passar de les dents una cosa o una persona No poder-hi posar afecte, tenir-hi aversió.
2 3 [LC] prendre a dents una cosa Posar tota la voluntat a la seva consecució.
2 4 [LC] tenir les dents esmolades [o venir amb les dents esmolades] Estar disposat a menjar molt, a disputar-se aferrissadament.
2 5 [LC] tenir les dents llargues [o tenir bona dent] Tenir molta gana.
3 1 f. [LC] Part sortint de certs objectes, la qual recorda per la forma i la disposició una dent. Les dents d'una serra, d'un xerrac. Les dents d'una roda d'engranatge. Les dents d'una cremallera, d'uns clemàstecs. Les dents d'una fulla.
3 2 f. [EE] Part sortint del ferro de l'estator o del rotor d'una màquina elèctrica compresa entre dues ranures consecutives.
4 f. [AQ] dent de serra Coberta d'un edifici, el perfil de la qual té forma de dents de serra, formada per la successió de dos aiguavessos d'inclinacions diferents, un dels quals, el més vertical, presenta finestres en tota la seva amplada i està sensiblement orientat al nord, per tal de rebre llum indirecta del sol.
5 f. [AF] [LC] dent de llop a ) Brunyidor corbat d'àgata emprat pels enquadernadors per a donar lluentor a l'or del tall en canal d'un llibre.
5 f. [AF] [LC] dent de llop b ) Tros de vori emprat com a brunyidor.
5 f. [AF] [LC] dent de llop c ) Clau llarg.
6 1 f. [BOS] dent de bou Gavó.
6 2 [BOS] dent de ca Catalinoia.
6 3 [BOS] [LC] dent de ca [o dent de gos] Herba bulbosa de la família de les liliàcies, amb dues fulles tacades de porpra, flor violàcia amb els pètals girats cap enrere, que floreix als prats pirinencs quan tot just és fosa la neu (Erytronium dens-canis ).
6 4 [BOS] dent de lleó Herba de la família de les compostes, de fulles totes basals molt retallades, capítols de flors grogues i ligulades i fruits prolongats en un llarg bec filiforme coronat per un plomall de sedes que els serveix d'òrgan de vol, freqüent als prats i a les vores dels camins (Taraxacum officinale i espècies properes).
7 f. [ZOI] dent de mar Mol·lusc escafòpode del gènere Dentalium , de conquilla cònica allargada i lleugerament arquejada i amb la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada.
8 f. [BOB] dent de rata Llengua de bou.