Un complement circumstancial és un complement del verb que expressa la circumstància en què es desenvolupa l'acció. Pot expressar lloc, temps, manera, etc. Sovint els complements circumstancials es poden col·locar en diverses posicions de la frase: al principi, intercalats o al final. Segons la llargada, aquests elements es poden puntuar entre comes o no. Per exemple:

A dos quarts de set hi ha la reunió a la sala d'actes.
A dos quarts de set de la tarda del primer dimarts de cada mes, hi ha la reunió a la sala d'actes.
En el web hi ha una relació de les activitats de l'empresa.
En el web de l'empresa que va guanyar el concurs, hi ha una relació de les activitats que desenvolupen.

Les oracions subordinades adverbials (concessives, condicionals, consecutives, locatives, modals, temporals, finals, causals, etc.) tenen un funcionament molt semblant als circumstancials, pel que fa a la puntuació. És força usual que l'oració principal que segueix l'oració subordinada es marqui amb una coma. En darrer terme, però, també prevalen les indicacions generals que regulen la puntuació: llargada de l'oració, voluntat de contrast, estil de qui escriu, etc. Per exemple:

Li ho van explicar clarament perquè ho entengués bé.
Com que no sabia d'on podia venir-li aquell mal, va decidir anar al metge.
Si ens queda pressupost tirarem endavant el projecte.
Si jo li pogués explicar tot el que he fet per ajudar-lo, acceptaria millor la meva manera de fer.

 

incisos (signes de puntuació)