FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sòl d'estructura granelluda i de color negre o bru fosc, molt ric en matèria orgànica i de lixiviació feble, propi dels climes continentals esteparis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies gairebé microscòpiques, de cos molt feble, que viuen sota les pedres. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es trenca fàcilment. Fràgil com el vidre, com la pisa. El quars és un mineral fràgil. Feble, delicat, precari. Salut fràgil. Que sucumbeix fàcilment a les temptacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als alcaloides. Substància orgànica nitrogenada de caràcter bàsic, d'origen vegetal, que en general té, a dosi feble, uns marcats efectes farmacològics sobre les persones i els animals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació, en una proporció determinada, dels elements que constitueixen la natura física d'un individu. Complexió biliosa, sanguínia, limfàtica. Complexió feble, delicada. Complexió robusta. Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot en [...]
