FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument músic que consisteix en un cèrcol ample de fusta amb l'ull tapat per un costat o per ambdós amb una pell prima i tibant, sovint amb forats en el cèrcol en els quals van uns cascavells o sonalls. Cul 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic. La Masó termeneja al sud amb el municipi del Rourell. Tenir el seu terme o límit en tal o tal punt. En aquella pineda termeneja la nostra hisenda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està casat amb dues persones simultàniament. Que ha contret un segon matrimoni no estant legalment dissolt el primer. En dret canònic, casat en segones núpcies. Casat amb una vídua o amb un vidu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]