Àrea temàtica
Anatomia > Òrgans i sistemes

Àrea temàtica
Anatomia > Histologia

ca - múscul n m
es - músculo
fr - muscle
en - muscle
la - musculus

Definició
Cadascun dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments. L'element anatòmic constitutiu és la fibra muscular, que pot ésser llisa o estriada. La primera és formada per cèl·lules nucleades disposades paral·lelament en fascicles; forma les capes musculars dels òrgans de moviments involuntaris (vasos, tub digestiu, vies respiratòries, vies urinàries, etc), amb excepció del cor. La fibra estriada té una longitud considerable, d'uns 3 cm de mitjana, i consta d'una beina o sarcolemma, substància muscular i nucli o corpuscles musculars; és de contracció voluntària (excepte la que constitueix el múscul cardíac) i forma la musculatura que recobreix l'esquelet. Els músculs de fibra estriada tenen dues o més insercions als ossos, els cartílags o altres òrgans, i la que ofereix una solidesa major s'anomena origen del múscul.

Nota
La denominació múscul prové del llatí musculus, diminutiu de mus 'ratolí', a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu.

Nota
La denominació llatina musculus s'usa encara en algunes denominacions de músculs.