Resultats de la cerca frase exacta: 9
|
1.
desincrustar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar incrustat. Has de desincrustar el rovell de la barana. Cessar d'estar incrustat. La tosca es desincrusta i embossa les canonades. [...]
coneixença
|
|
2.
desincrustar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
desincrustar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
4.
desincrustar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Netejar (alguna cosa) d'allò que té incrustat. [...]
|
|
5.
desincrustar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Eliminar les crostes que es formen damunt una superfície i que generalment són degudes a la precipitació de sals insolubles que acompanyen l'aigua, com ara el carbonat càlcic en les calderes de vapor, conduccions d'aigua, etc. [...]
|
|
6.
desincrustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [una caldera, tubería, etc] desincrustar. [...]
|
|
7.
desincrustar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desincrustar. v pron 2 desincrustarse. [...]
|
|
8.
incrustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encrostar. 2 Cp. damasquinar: fer treballs de marqueteria. Ant. Desincrustar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. escrostissar, netejar de l'engrut, del crostisser. mocaro esmocar, netejar el peix llevant-li la moca. desenllefernar desenllefiscar desenseuar desenllotar desincrustar desenfangar desenllepissar desengrutar desenllardaro desenllardissar eixermar, netejar un camp, un camí, etc., de mates, esbarzers, etc [...]
|
coneixença
1 1 f. [LC] [AD] Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d'un fet. Tenir coneixença d'un fet. Haver coneixença d'un fet. Un guia que té una coneixença perfecta del país. És indispensable per al crític la coneixença de l'art de què tracta.
1 2 f. pl. [LC] Posseeix coneixences molt variades. En l'estat actual de les nostres coneixences. Li atribueixen coneixences astronòmiques que no ha tingut mai.
2 1 f. [LC] ésser de la coneixença d'algú Ésser conegut seu. Aquella persona no és de la nostra coneixença.
2 2 [LC] fer la coneixença d'algú [o fer coneixença amb algú] Algú, esdevenir conegut d'algú altre. Aquell any vaig fer la coneixença de dos nous professors. Encara no has fet coneixença amb en Xavier?
2 3 [LC] posar en coneixença Fer conèixer. Posar en coneixença dues persones.
2 4 [LC] tenir coneixença amb algú Conèixer-lo, ésser-ne conegut. Fa temps que tinc coneixença amb aquesta noia.
2 5 [LC] coneixença carnal Relació sexual.
3 1 f. [LC] Persona amb qui s'ha fet coneixença. És una coneixença antiga. Rebre les seves coneixences.
3 2 f. [LC] Persones amb qui s'ha fet coneixença, col·lectivament. Té molta coneixença a la ciutat.