1.
adular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat. Un polític que no fa sinó adular el poble. Els cortesans adulaven el rei. Adular l'ambició, els capricis, la vanitat, d'algú. [...]
|
2.
adulació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'adular. [...]
|
3.
adulatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a l'adulació. Que serveix per a adular. [...]
|
4.
bus 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer el bus Fer demostració de reverència, adular aparentant humilitat. [...]
|
5.
ensofrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar pólvores de sofre (als cultius) amb polvoritzadors o amb empolsadors. Ensofrar la vinya. Sotmetre (quelcom) a l'acció de l'anhídrid sulfurós produït per la combustió del sofre. Ensofrar els taps en l'ensofrador. Adular. [...]
|
6.
llepar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llepaven la façana del convent. Tacar-se fregant la superfície (d'una cosa que deixa). Emportar-se (alguna cosa) en un repartiment. Treure (d'una peça de suro, d'un tap, etc.) una llepia. Adular baixament. llepar el cul a algú Mostrar-se baixament servil envers algú. [...]
|