FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparença visible d'un objecte imitada pel dibuix, la pintura, l'escultura, especialment de Jesucrist, de la Verge Maria, d'un sant o d'una santa. Una imatge de sant Joan. Imatges votives. Cosa que en representa exactament una altra. Aquesta nena és la imatge de la seva àvia. Déu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer confusos els contorns (d'una imatge). Una imatge, perdre la claredat dels seus contorns. Als vidres del balcó es desdibuixava la cambra buida. Fer confusos els trets o les característiques (d'una cosa). La memòria desdibuixa els fets. Se li han desdibuixat els records. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imatge, especialment d'una persona en una moneda, en una medalla, etc. Una medalla amb l'efígie del sobirà. Una antiga efígie de la Mare de Déu dels Dolors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el dibuix indeleble (d'un símbol, d'una imatge) en el cos d'algú inserint una matèria colorant sota la pell. Li han tatuat una flor al braç. Fer-se tatuar (un símbol, una imatge). S'ha tatuat una flor a la cuixa. Fer dibuixos o senyals indelebles (en el cos, en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica d'enregistrament i de reproducció, mitjançant suport magnètic, de la imatge i del so. Banda de freqüències corresponent als senyals d'informació d'imatge en els sistemes de televisió. Magnetoscopi domèstic. [...]
