Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca frase exacta: 756

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Trichoglossum i Geoglossum, del grup dels ascomicets, que es caracteritza per tenir fructificacions erectes i negroses en forma de llengua o de maça, que surten de terra, isolades o en grups. llengua de vaca Fetge de vaca b). llengua de vedella Llengua de bou. llengua de Sant Pau Peix de la [...]

tirar

1 1 v. tr. [LC] Una persona, un animal, fer força per moure (alguna cosa) en la mateixa direcció que ell es mou. Quatre cavalls tiraven la carrossa. Els bous tiren l'arada. Els cavalls estan molt cansats i no tiraran.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Tirar l'aigua del pou.
1 3 v. tr. [LC] Atreure. No em tira anar al teatre. Una paraula tira l'altra. La pàtria sempre tira.
2 1 v. tr. [LC] Traçar (una línia recta) amb la punta d'un llapis, d'un tiralínies, etc. Per un punt A tirar una perpendicular a la recta B. Un caminal que han tirat a cordill.
2 2 v. tr. [LC] Una peça de roba, paper, etc., tenir (tal o tal llargària). Quant tira aquesta peça?
3 v. tr. [AF] [LC] Treure d'una composició tipogràfica, d'un gravat, etc., (una o més reproduccions) per mitjà de la premsa, de la màquina d'imprimir, etc. S'han tirat d'aquesta obra vint exemplars en paper de fil.
4 v. intr. [LC] Un conducte, permetre l'aspiració d'un fluid a través d'ell. La xemeneia no tira. Una pipa que no tira. Aquest cigar tira molt bé.
5 1 v. intr. [LC] Agafar una direcció determinada. Quan siguis al molí, tira a l'esquerra. —Per quin camí tirarem? —Tira per amunt.
5 2 v. intr. [LC] per ext. Tirar per a capellà. Un color que tira a vermell. Aquest vi tira a agre.
5 3 [LC] tira pel cap que vulguis Fes el que vulguis.
5 4 [LC] tirar cadascú pel seu camí Anar cadascú pel seu camí.
5 5 [LC] tirar pel dret [o tirar al dret] Obrar sense miraments, resoludament, ésser expeditiu.
5 6 [LC] tirar per mal cap [o tirar per mal camí] Seguir una orientació moralment condemnable.
6 v. intr. [LC] Durar amb més o menys treballs. Aquest vestit tirarà tot l'hivern encara. Els negocis estan encalmats: hem d'anar tirant com puguem.
7 1 v. tr. [LC] Transportar una mica més enllà o més ençà (alguna cosa que descansa sobre una altra) empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la. Aquest piano fa nosa aquí: l'heu de tirar una mica més enllà.
7 2 v. tr. [LC] Moure en certa direcció (una part del cos). Tirar un peu endarrere.
7 3 v. intr. pron. [LC] Em vaig tirar endarrere per evitar el cop.
7 4 v. tr. [LC] Estendre (alguna cosa) sobre una altra, fer venir (alguna cosa) de banda a banda d'una altra, tapant-la, interceptant-la. Si et molesta el sol tira la persiana. No podem passar: ja han tirat les cadenes. Tirar el teló en acabar un acte. Tirar-se un xal a les espatlles. Anava amb el barret tirat endarrere.
8 1 v. tr. [LC] Deixar anar amb cert impuls (alguna cosa). Li va tirar una pedra i el va tocar del cap. Em va tirar un grapat de cendra a la cara.
8 2 v. tr. [LC] Donar un cop, una empenta, etc., (a alguna cosa), de manera que recorri una certa distància enlaire o rodolant. Tirar el barret enlaire. El vent ens tirava la pols als ulls. La mar va tirar la nau contra les roques.
8 3 v. tr. [LC] Deixar caure des de certa altura (alguna cosa). Tirar sucre al cafè. Tirar gallina a l'olla. Tirar llenya al foc. Tirar pa als peixos de l'estany. Tirar una carta a la bústia, al correu. Tirar els daus. Tirar una sota, un as.
8 4 [LC] no tirar-se pedres al fetge Tenir el fetge gros.
8 5 [LC] tirant curt loc. adv. Pel cap baix.
8 6 [LC] tirant llarg loc. adv. Pel cap alt.
8 7 [LC] tirar a mar Llençar 1.
8 8 [LC] tirar a terra Fer caure a terra. D'una empenta em va tirar a terra. La font ja no hi és: l'han tirada a terra.
8 9 [LC] tirar a terra amb un dit a algú Ésser hom molt més fort que ell.
8 10 [LC] tirar aigua a mar Fer una cosa completament inútil.
8 11 [LC] tirar alguna cosa al foc Tirar-la-hi per destruir-la.
8 12 [LC] tirar curt No arribar al just, tallar curt.
8 13 [LC] tirar flors a la tomba d'algú Retre homenatge a la seva memòria.
8 14 [LC] [TRA] tirar l'àncora [o tirar àncores] Ancorar 1 i 2.
8 15 [LC] tirar la primera pedra Ésser el primer a acusar algú.
8 16 [LC] tirar la tovallola Donar-se per vençut en una empresa. Els viticultors han tirat la tovallola i no reclamaran l'augment del preu del raïm.
8 17 [AN] [JE] [LC] tirar les cartes Tractar d'endevinar l'esdevenidor per mitjà de les cartes.
8 18 [LC] tirar llarg Passar del just.
8 19 [LC] tirar llenya al foc Afegir llenya al foc.
8 20 [LC] tirar terra damunt una cosa Procurar que no se'n parli, que quedi oblidada.
8 21 [LC] [RE] tirar trona avall Amonestar 2.
8 22 [LC] tirar un vel sobre una cosa Estendre un vel sobre una cosa.
8 23 [LC] tirar-se alguna cosa a l'espatlla No preocupar-se'n.
8 24 [LC] tirar-se els plats pel cap Barallar-se, renyir.
8 25 [LC] tirar-se pedres a la pròpia teulada [o tirar-se terra als ulls] Un mateix, perjudicar-se.
8 26 [LC] tirar-s'ho tot a l'esquena No amoïnar-se per res.
9 1 v. intr. pron. [LC] Llançar-se 3. Va tirar-se al riu. Tirar-se al coll de la seva mare. Tirar-se als peus d'algú.
9 2 [LC] tirar-se al carrer Sortir per a una revolta.
9 3 [LC] tirar-se al llit Ajeure-s'hi per una estona sense despullar-se.
9 4 v. tr. pron. [LC] tirar-se algú Abusar-ne, burlar-se'n. Que no ho veus, que se't tiren?
9 5 [LC] tirar-se als braços d'algú Llançar-s'hi per ésser abraçat.
9 6 [LC] tirar-s'hi de cap Emprendre una cosa d'una manera decidida i sense gaire reflexió, llançar-se a una empresa arriscada, dificultosa.
10 1 v. tr. [ED] [LC] haver-n'hi per a tirar el barret al foc Ésser una cosa granment empipadora.
10 2 v. intr. [LC] tirar de veta Gastar sense miraments.
10 3 [LC] tirar en cara a algú alguna cosa [o tirar per la cara a algú alguna cosa] Clavar alguna cosa per la cara a algú.
10 4 [LC] tirar la casa per la finestra Fer una despesa domèstica extraordinària.
11 v. tr. [DE] [LC] Disparar 1 2. Tirar una canonada. Tirar coets. Tirar amb bala. Tirar al blanc. Tirar a un ocell.
12 v. tr. [LC] Esgrimir 1. Tirar l'espasa, el sabre.
13 [LC] tira peixet! Expressió amb què se significa que algú pot estar ben content del que li ha escaigut.

Abreviacions

172. àcid -a

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

per al procés de divisió cel·lular, és sintetitzada per les plantes i els bacteris i es troba abundantment en el fetge. àcid fòrmic Àcid de fórmula HCOOH, el més simple dels àcids orgànics, líquid incolor, d'olor picant i desagradable [...]

173. coca d'escalivada cruixent amb fetge d'ànec semicuit i amanida amb vinagreta de tòfona