71.
lechuza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit [Tyto alba] òliba, xibeca. 2 fig i fam [mujer fea y perversa] bruixa. 3 lechuza campestre ornit [Asio flammeus] mussol emigrant. 4 lechuza de Tengmalm ornit [Aegolius funereus] miloca. [...]
|
72.
vinca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Gènere de plantes herbàcies perennes (Vinca sp) de la família de les apocinàcies emprada per a usos medicinals. Dins del gènere hi trobem V. rosea, que conté els alcaloides vinblastina, vincristina, vindolina, etc.; V. minor, que conté l'alcaloide vincamina, d'acció antihipertensora amb tropisme ce [...]
|
73.
cresta de gall
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
74.
agulleta espinosa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
75.
arròs
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -ossos] 1 bot i agr [Oryza sativa] arroz. 2 [gra d'arròs] arroz. Tres quilos d'arròs, tres kilos de arroz. 3 gastr arroz. 4 arròs amb llet arroz con leche. 5 arròs blanc (o bullit) arroz blanco. 6 arròs de bruixa bot [crespinell groc] pampajarito, pimienta de muros. 7 arròs de pardal bot [...]
|
76.
crespinell blanc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Herba de 8 a 25 cm d'alçària (S. album), de flors blanques o rosades, que es fa en llocs rocallosos poc profunds de zones de muntanya a tot Europa i en zones temperades d'Àsia i d'Àfrica del nord. La planta fresca està emprada com a desinfectant i cicatritzant de ferides. [...]
|
77.
subornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
comprar. Comprar els jutges. corrompre conquistar(fig.) untar les rodes (o les mans), o simplement untar fer untets (o untons) fer córrer la bruixa tapar els ulls (a algú) (fig.), subornar algú perquè faci com qui no hi veu. tapar la boca (a algú) (fig.), íd. perquè no parli. Manuel [...]
|
78.
ou
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bruixa (o de polla) bot [cranc] clatro rojo. 14 ou de Colom fig [cosa fàcil] huevo de Colón. 15 ou del diable bot [Phallus impudicus] falo hediondo. 16 ou de mar zool [bunyol de mar] ascidia. 17 ou de Pasqua huevo de Pascua. 18 ou de reig bot [reig] oronja. 19 ou dur (o bullit) gastr huevo duro (o cocido [...]
|
79.
dona
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. caramasera, dona que es capté curosament de l'administració domèstica. fúria, dona iracunda, violenta. harpia, dona dolenta, de mals sentiments. bruixa, dona vella i lletja o lletja i dolenta. lloro, dona molt pintada. paula, dona taujana. multípara, dona que ha parit més d'una vegada. nul·lípara [...]
→ noia, nena, mare, esposa, vídua. Alguns dels mots següents tenen un ús despectiu o discriminatori basat en estereotips: fembra (poc usat actualment. En tot cas, emprat només quan hom vol accentuar l'aspecte del sexe.) dama, pròpiament, dona noble; per ext. dona distingida. senyora, íd. Es diu, però, per cortesia, de qualsevol dona. matrona, dona de molt respecte; dona grossa i alta. madona, senyora; mestressa; dona que té al seu càrrec alguna funció. La madona de les claus. matriarca, dona cap de família. virago, dona homenenca. homenot, íd. gallimarsot, dona homenenca, malgirbada o sense gràcia. amazona, dona viril o guerrera. valquíria, íd. donzella (→), dona verge; es diu només d'una verge jove i per ext. de qualsevol noia. puella, dona verge. vestal, dona molt casta. marca, nom de la dona en l'argot dels delinqüents barcelonins. bacant, dona dominada per una passió desmesurada, esp. sensual. messalina, íd. marfanta, mot despectiu per dona; especialment dona deshonesta. dona galant, dona que té sovint intrigues amoroses. marcolfa, íd. donota, íd. tigressa, dona atractiva, provocadora, molt activa amorosament i sexualment. vampiressa, dona que sedueix els homes amb la seva fascinació eròtica. deessa, divinitat, sirena, sílfide, venus, beutat, bellesa, dona molt bella. pitera, dona ben cossada. comare, dona xerraire, xafardera. nimfòmana, dona que pateix de furor uterí, d'una exageració patològica de l'impuls sexual. tia, dona soltera ja no jove. caramasera, dona que es capté curosament de l'administració domèstica. fúria, dona iracunda, violenta. harpia, dona dolenta, de mals sentiments. bruixa, dona vella i lletja o lletja i dolenta. lloro, dona molt pintada. paula, dona taujana. multípara, dona que ha parit més d'una vegada. nul·lípara, dona que no ha parit. primípara, dona que pareix o ha parit per primera vegada. partera, dona que fa poc que ha infantat. conilla, dona molt fecunda. el bell sexe, la dona, en general. el sexe femení, íd. donam, multitud de dones, en un sentit no gaire respectuós. femellam, íd. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |