Resultats de la cerca bàsica: 145.073
|
91.
propi assegurador | pròpia asseguradora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Persona que suporta amb el seu patrimoni les conseqüències econòmiques dels sinistres que afecten els seus béns, per tenir una infraassegurança o no estar assegurat. [...]
|
|
92.
realització arbitrària del propi dret
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
93.
responsabilitat civil per acte propi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Responsabilitat civil que correspon al causant d'un dany per una acció. [...]
|
|
94.
amor propi (amor 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
orgull. L'amor propi no comporta, com l'orgull, el menyspreu dels altres, sinó que es manifesta per una gran facilitat d'ofendre's, per un temor excessiu de fer el ridícul. punto punt d'honor vergonya(en frases negatives). No tens vergonya de deixar-te tractar així. Manuel Franquesa i [...]
|
|
95.
deriva antigènica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Variació moderada dels antígens d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el propi genoma, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adaptativa creada per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]
|
|
96.
deriva antigènica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Variació moderada dels antígens d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el propi genoma, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adaptativa creada per contacte previ amb el mateix microorganisme. [...]
|
|
97.
persona
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí. [...]
|
|
98.
Bo i + gerundi: bo i passejant
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
|
|
99.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]
|
|
100.
sènior
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels júniors, de més de vint-i-un anys d'edat. Relatiu o pertanyent als sèniors. [...]
|
