41.
agarrat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [gasiu] agarrado -da, tacaño -ña. 2 agarrat a la seva en sus trece, cerrado en banda. [...]
|
42.
apabullar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam aclaparar, abatre, acovardir. Me ha apabullado con sus palabras, m'ha aclaparat amb les seves paraules. [...]
|
43.
apropiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adaptar] apropiar. v pron 2 apropiar-se. Apropiarse de todos sus bienes, apropiar-se tots els seus béns. [...]
|
44.
labor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 7 min excavació. 8 labor de benedictino treball de benedictí. 9 sus labores la feina de casa. Se dedica a sus labores, es dedica a la feina de casa. 10 sus labores [fórmula administrativa] mestressa de casa. [...]
|
45.
equiparar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr equiparar. Ha equiparado sus versos con los de Maragall, ha equiparat els seus versos amb els de Maragall. [...]
|
46.
magnificència
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 magnificencia. 2 [liberalitat] magnificencia, liberalidad. S'ha arruïnat amb les seves magnificències, se ha arruinado por sus magnificencias. [...]
|
47.
absoldre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr absolver. Absoldre un reu, absolver a un reo. Absoldre algú dels seus pecats, absolver a uno de sus pecados. [...]
|
48.
desobedecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: envejecer] desobeir. Desobedecer una orden, desobeir una ordre. Desobedecer a sus maestros, desobeir els seus mestres. [...]
v tr [Se conjuga como: envejecer] desobeir. Desobedecer una orden, desobeir una ordre. Desobedecer a sus maestros, desobeir els seus mestres. |
49.
recriminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [responder] recriminar. 2 [reprochar] recriminar. Le recriminó sus fechorías, va recriminar-li les seves malifetes. v pron 3 recriminar-se. [...]
|
50.
tiroglobulina
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Substància obtinguda per fraccionament de glàndules tiroides procedents del porc Sus scrofa, que conté no menys de 0,7% de iode. [...]
|