111.
gramínies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i [...]
|
112.
iridàcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que inclou nombroses herbes, la majoria bulboses o rizomatoses, de fulles estretes, flors amb sis tèpals acolorits, de formes molt diverses, tres estams i ovari generalment ínfer, esteses per tot el món, a la qual pertanyen el lliri blau [...]
|
113.
aixadell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d'hortalisses, etc. [...]
|
114.
paté
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta feta de carn, fetge o altres viandes, assaonada amb herbes i espècies, i cuita, que se sol menjar freda. [...]
paté
[pl. m. [HO] Pasta feta de carn, fetge o altres viandes, assaonada amb herbes i espècies, i cuita, que se sol menjar freda. |
115.
rebaixadures
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tires molt fines de pell que els blanquers obtenen com a rebuig en sotmetre les pells o els cuirs al rebaixatge. [...]
|
116.
finoúgric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al finoúgric. Grup de llengües de la família uraliana entre les quals hi ha el finès i l'hongarès. [...]
|
117.
acordillament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte inicial d'una pintura aplicada amb brotxa, caracteritzat per l'aparició de fines estries rectilínies i paral·leles deixades pels pèls del pinzell. [...]
|
118.
foliació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure les fulles un vegetal. Acció de foliar; l'efecte. Exfoliació . Estructura de les roques metamòrfiques produïda per l'agregació dels minerals constituents en bandes fines, llentilles, fulls, etc., que destaquen les unes de les altres per la mineralogia [...]
|
119.
civet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guisat de carn marinada, generalment de caça, preparat amb vi negre, cebes, herbes aromàtiques i la sang del mateix animal. Civet de llebre. [...]
|
120.
estriació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'estries molt fines desenvolupades a la cara d'un cristall, d'un pla de clivatge o a la superfície d'una roca. [...]
|