1 carruatge, camió. 2 Vehicle automòbil. automòbilo auto taxi, cotxe de lloguer, de servei públic. sedan, cotxe amb dues fileres de seients i dues portes a cada costat. berlina, sedan. cupè, cotxe esportiu, per a dues persones, amb una sola porta a cada costat. brec, cotxe familiar, amb [...]

Cp. postilló: el qui guiava els cavalls de la posta (cotxe del correu). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esglaó. 2 (d'un cotxe, d'un vagó, etc.) estrep Cp. cavalcador: pedrís, etc., que serveix per a pujar fàcilment a cavall. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 interj. atenció! compte!. Compte amb el cotxe! ep! toca ferro! 2 Estar alerta: Anar amb compte. Estar atent. Fer el cap viu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Nom genèric de tot allò que serveix per a transportar persones o coses per terra o per aigua; s'usa esp. en la primera accepció. automòbil, cotxe, carro, carruatge, trineu, nau, bicicleta, motocicleta, camió. carraca(fig.), vehicle vell i atrotinat. Aquest auto és una carraca. remolc, vehicle [...]

1 adj. automotor(f. automotorao automotriu) 2 m. auto. La parada dels autos de línia. cotxe(->) autoraïlo autorail, vehicle automòbil que es mou sobre la via del tren i serveix per al transport de viatgers. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. conductor, remolquista: el qui mena un cotxe remolc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 El subjecte és el líquid. fer xip-xap. La benzina del tanc feia xip-xap a cada sotragada del cotxe. 2 xipollar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

particularitat tret. Els principals trets de l'art gòtic. senya. Dona-li les senyes d'aquell cotxe (o d'aquella persona, etc.). qualitat propietat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

auriga majoral, cotxer d'una diligència. postilló, el qui guia els cavalls d'un carruatge o cotxe cavalcant-ne un. Cp. calesser, tartaner, taxista, xofer Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]