FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orgullós, presumptuós. Herba de la família de les labiades, amatada, de tiges un xic piloses, fulles estretament ovades amb nervadura reticulada ben evident, flors purpúries amb el llavi superior de la corol·la en forma de casc, disposades en verticil·lastres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que, passant per sota la barba, serveix per a subjectar un casc, un elm, etc. Corretja de la brida que estreny les barres del cavall i serveix per a dominar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ix, s'aplica especialment al sol quan surt. Sol ixent. En heràld., representat en la seva meitat superior i eixint de la línia superior o inferior d'una peça, o pel damunt d'una línia de partició o d'una corona o un casc, s'aplica a un animal. Lleó ixent d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de plomes d'un ocell que es diferencien de les altres pel color, la mida, etc. Feix de plomes emprat com a adorn d'un barret, d'un elm, d'un casc, etc. Feix de plomes lligades a l'extrem d'un mànec per a treure la pols. Feix d'apèndixs filiformes que formen com un plomall. Papus . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba del gènere Prunella, de la família de les labiades, amb les fulles inferiors sovint en roseta i les caulinars oposades, de flors bilabiades, amb el llavi superior en forma de casc, reunides en inflorescències terminals denses, proveïdes de bràctees. prunel·la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'aparells que permeten al bus de romandre submergit a l'aigua amb una certa autonomia. Casc de bronze de l'escafandre. escafandre autònom Aparell d'immersió on el bus transporta la provisió d'aire que li cal per a restar totalment independent de l'exterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., tros de tela que surt del borlet i cau per darrere el casc i l'escut. Tauler de posts que els assaltants d'una plaça portaven davant per poder avançar a cobert. Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes, probablement resguardat per un mantellet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja d'un casc, d'una gorra, etc., que, formant parell amb una altra, serveix per a subjectar-lo i defensar la cara. Corretja de la brida que passa per damunt de les galtes del cavall per tal de subjectar el fre. Peça de protecció que hom disposa entre les mandíbules d'un caragol [...]
