1.
caure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. Caure el sol de ple a ple. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de [...]
|
2.
Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]
|
3.
caure
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
4.
deixar-se caure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cometre una falta consistent a tirar-se a sobre de la pilota o a prop després d'un placatge per tal d'evitar ser agafat per un adversari. [...]
|
5.
Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font
Fitxes de l'Optimot
anava a caure a terra.
Encara que és menys habitual, aquesta perífrasi també es pot fer servir en contextos de present, amb infinitius de verbs de dicció, quan hi ha la intenció per part del subjecte d'anunciar alguna cosa. Per exemple:
Doncs ara us vaig a dir el que penso, tant si us agrada com si no [...]
|
6.
caure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Anar a parar a terra, un esportista, en perdre el suport o l'equilibri. [...]
|
7.
caure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Anar a parar a terra, un esportista, en perdre el suport o l'equilibri. [...]
1 [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó). 2 [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los dientes. 3 [una cosa sobre algú] caer. 4 [perdre l'equilibri] caer, caerse pron. L'ampolla ha caigut a terra, la botella ha caído al suelo. Ha caigut per les escales, se ha caído por las escaleras. 5 [penjar] caer. Els cabells li queien damunt el front, el pelo le caía sobre la frente. 6 [llançar-se, deixar-se anar] caer, arrojarse pron. Va caure als seus peus, cayó a sus pies. 7 [en un parany, una emboscada] caer. 8 [abaixar-se] caerse pron. Sempre li cauen els pantalons, siempre se le caen los pantalones. 9 [declinar] caer, declinar. Queia la tarda que vam arribar a casa, caía la tarde cuando llegamos a casa. 10 [cessar d'ésser al poder] caer. Va caure el ministre d'afers estrangers, cayó el ministro de asuntos exteriores. 11 [esdevenir fortuïtament] caer, tocar. Els va caure la grossa, les cayó el gordo. 12 [trobar-se en un lloc] caer, estar, quedar. El poble cau cap al nord, el pueblo cae hacia el norte. 13 [escaure's en tal temps] caer. 14 [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa. 15 mar [un vaixell] caer. 16 [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron. 17 fig [sucumbir] caer, morir. 18 fig [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron. Caure en l'oblit, caer en el olvido. 19 fig [en temptació] caer. 20 fig [en pecat] caer, incurrir. 21 fig [arribar, sobrevenir] caer. 22 fig [pecar] caer, pecar. 23 aquí caic, aquí m'aixeco aquí caigo, aquí me levanto, cayendo y levantando. 24 caigui qui caigui caiga quien caiga. 25 caure adormit caer (o quedarse) dormido. Tot just allitat va caure adormit, cayó (o se quedó dormido) nada más acostarse. 26 caure a plom [verticalment] caer a plomo. 27 caure bé (o malament) [un vestit, un adorn, etc] caer (o sentar) bien (o mal). 28 caure bé (o malament) [una persona] caer bien (o mal). Tots els veïns em cauen molt bé, todos los vecinos me caen muy bien. 29 caure damunt (o sobre) [un enemic] caer sobre (o encima). 30 caure d'esquena (o de cara) caer (o caerse) de espaldas (o de cara). 31 caure dels núvols (o del cel) fig caer de las nubes (o del cielo). 32 caure en (o caure-hi) [comprendre, endevinar] caer (o caer en la cuenta). Ara no hi caic, ahora no caigo (o no caigo en la cuenta). 33 caure en desús caer en desuso. 34 caure molt avall [en dignitat] caer muy bajo. 35 caure tot bé fam [a algú] darle todo igual, serle todo indiferente. 36 deixar-se caure en un indret [comparèixer-hi] dejarse caer, presentarse en un sitio. 37 estar per caure (o si cau no cau) fig [estar a punt d'esdevenir-se] estar al caer. 38 no tenir on caure mort fig [ésser molt pobre] no tener donde caerse muerto. 39 si cau no cau [a punt de caure] en tanganillas. |
8.
caure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó). 2 [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los [...]
|
9.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ploure(fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar(v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga [...]
|
10.
caure [a]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Inclinar-se, un bot, a babord o a estribord per una acció incorrecta dels remers. [...]
|