41.
sobrenéixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., néixer després de la mort del pare, especialment si el pare ha fet testament abans de la concepció. Un ésser, néixer i fer-se sobre un altre. [...]
consogre
m. [LC] [HIG] Pare de l'un de dos cònjuges respecte al pare o a la mare de l'altre. |
42.
parenostre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oració cristiana que comença amb les paraules «Pare nostre». Dir un parenostre, dos parenostres. [...]
|
43.
desobeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No obeir. Aquest noi mai no desobeeix el seu pare, els seus mestres. Desobeir una ordre. [...]
|
44.
consogre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pare de l'un de dos cònjuges respecte al pare o a la mare de l'altre. [...]
|
45.
papà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pare 1 1. [...]
|
46.
el 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí del pronom de tercera persona ell. El teu pare, jo el veig cada dia. La dona que el cerca, troba l'home que desitja. Un bon pare renya la seva filla si el desobeeix. [...]
|
47.
orfe òrfena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és menor d'edat i ha perdut el pare i la mare o algun dels dos. Una pobra òrfena. Orfe de pare i mare. Orfe de pare. Orfe de mare. Asil d'orfes. Que ha quedat sense emparança. [...]
|
48.
paternal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De pare, propi del pare. Amor paternal. Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Desplegava una actitud paternal envers els seus subordinats. Que té una actitud protectora. Era un home molt paternal, que s'havia guanyat l'afecte de tothom. [...]
|
49.
continuador continuadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que continua una cosa començada per una altra. Ella fou la continuadora de l'obra del seu pare. Fou la continuadora del seu pare. [...]
|
50.
doxologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula amb què es glorifica Déu, normalment al final d'un himne o altre text. Versicle que comença amb els mots «Glòria al Pare». [...]
|