Àrea temàtica
Nigerocongolesa > Mande

Àrea temàtica
Àfrica > Burkina Faso

Àrea temàtica
Àfrica > Costa d'Ivori

Àrea temàtica
Àfrica > Gàmbia

Àrea temàtica
Àfrica > Guinea

Àrea temàtica
Àfrica > Guinea Bissau

Àrea temàtica
Àfrica > Libèria

Àrea temàtica
Àfrica > Mali

Àrea temàtica
Àfrica > Mauritània

Àrea temàtica
Àfrica > Senegal

ca - mandinga
ca - bàmbara  sin. compl.
ca - diula  sin. compl.
ca - malinke  sin. compl.
ca - mandinka  sin. compl.
ca - maninka  sin. compl.
ca - manna kankan  sin. compl.
ar - ماندينغا
cy - Mandinga
cy - Bambara (Mali)  sin. compl.
cy - Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori)  sin. compl.
cy - Gambia (a Gini Bisssau)  sin. compl.
cy - Malinke (Senegal a Mali)  sin. compl.
cy - Mandinka (Senegal)  sin. compl.
cy - Maninka (Mali)  sin. compl.
cy - Mannka Kankan (Gini)  sin. compl.
de - Manding
de - Bambara (Mali)  sin. compl.
de - Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste)  sin. compl.
de - Malinke (Senegal und Mali)  sin. compl.
de - Mandinka (Senegal)  sin. compl.
de - Maninka (Mali)  sin. compl.
de - Maninkakan (Guinea)  sin. compl.
en - Manding
en - Bambara  sin. compl.
en - Diula  sin. compl.
en - Kankan Maninka  sin. compl.
en - Malinke  sin. compl.
en - Mandinka  sin. compl.
en - Maninka  sin. compl.
es - mandinga
es - bambara (Malí)  sin. compl.
es - diula (Burkina Faso y Costa de Marfil)  sin. compl.
es - malinke (Senegal y Malí)  sin. compl.
es - mandinka (Senegal)  sin. compl.
es - maninka (Malí)  sin. compl.
es - mannka kankan (Guinea)  sin. compl.
eu - mandinkera
eu - bambarera  sin. compl.
eu - diulera  sin. compl.
eu - kankan maninkera  sin. compl.
eu - malinkera  sin. compl.
eu - mandinkera  sin. compl.
eu - maninkera  sin. compl.
fr - mandingue
fr - ainsi que manding  sin. compl.
fr - bambara (Mali)  sin. compl.
fr - dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire)  sin. compl.
fr - malinké (Sénégal et Mali)  sin. compl.
fr - mande et socé  sin. compl.
fr - mandingo  sin. compl.
fr - mandinka (Sénégal)  sin. compl.
fr - mandinque  sin. compl.
fr - maninka (Mali)  sin. compl.
fr - mannka kankan (Guinée)  sin. compl.
gl - mandé
gl - bambara  sin. compl.
gl - diula  sin. compl.
gl - malinke  sin. compl.
gl - mandinka  sin. compl.
gl - maninka  sin. compl.
gl - mannka kankan  sin. compl.
gn - mandinga
gn - diula  sin. compl.
gn - malinke  sin. compl.
gn - mandinka  sin. compl.
gn - maninka  sin. compl.
gn - mannka kankan  sin. compl.
gn - vámbara  sin. compl.
it - mandingo
it - bambara  sin. compl.
it - dioula  sin. compl.
it - malinke  sin. compl.
it - mandinka  sin. compl.
it - maninka  sin. compl.
it - mannka kankan  sin. compl.
ja - マンディンカ語
ja - マニンカ語、マリンケ語、バンバラ語、ジュラ語、マンカ・カンカン語  sin. compl.
nl - Mandinga
nl - Bambara  sin. compl.
nl - Diula  sin. compl.
nl - Malinke  sin. compl.
nl - Mandinka  sin. compl.
nl - Maninka  sin. compl.
nl - Mannka Kankan  sin. compl.
pt - mandinga
pt - bambara (Mali)  sin. compl.
pt - diula (Burkina Faso e Costa do Marfim)  sin. compl.
pt - malinke (Senegal e Mali)  sin. compl.
pt - mandinka (Senegal)  sin. compl.
pt - maninka (Mali)  sin. compl.
pt - mannka kankan (Guiné)  sin. compl.
ru - Мандинго
ru - Гамбия и Гвинея-Биссау)  sin. compl.
ru - Бамбара (Мали)  sin. compl.
ru - Манинка (Мали)  sin. compl.
ru - Манинка канкан (Гвинея)  sin. compl.
ru - Мандинка (Сенегал  sin. compl.
ru - Малинке (Сенегал и Мали)  sin. compl.
ru - Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар)  sin. compl.
zh - 曼丁加语
zh - 曼宁卡 (马里)  sin. compl.
zh - 班巴拉 (马里)  sin. compl.
zh - 曼恩卡坎坎 (几内亚)  sin. compl.
zh - 马林科 (塞内加尔、马里)  sin. compl.
zh - 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦)  sin. compl.
zh - 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍)  sin. compl.
scr - Alfabet aràbic
scr - Alfabet llatí
scr - Alfabet n ko
num - Sistema aràbic
num - Sistema n ko

Definició
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.

El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.

El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).

El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.

Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.

Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.

A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.

La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.