Resultats de la cerca frase exacta: 33
|
1.
insolent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que usa paraules no respectuoses. Que manca grollerament al respecte degut a un altre. Un dependent insolent. Que implica manca de respecte. Una paraula insolent. Una conducta insolent. [...]
|
|
2.
insolent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m i f insolente. [...]
|
|
3.
insolent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrogant procaç petulant impertinent desvergonyit(->) pocavergonya llengut descarat tenir molta llengua, ésser insolent en el parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
insolentment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera insolent, amb insolència. [...]
|
|
5.
atrevit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'atreveix, que no mira el perill. Insolent, descarat. Una mirada atrevida. [...]
|
|
6.
desenfreït -ïda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desvergonyit, insolent. [...]
|
|
7.
insolència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'insolent. La insolència dels vencedors. Paraula, acte, propi d'una persona insolent. Li va dir un munt d'insolències. [...]
insolència
|
|
8.
deshonrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deshonest, indecent. Descarat, insolent. [...]
|
|
9.
petulant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una immodèstia arrogant, insolent. [...]
|
|
10.
procaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desvergonyit i insolent, sobretot en el parlar. És un artista desinhibit i procaç. Que denota desvergonyiment i insolència. Un comentari procaç. Una broma procaç. [...]
|
insolència
1 f. [LC] Qualitat d'insolent. La insolència dels vencedors.
2 f. [LC] Paraula, acte, propi d'una persona insolent. Li va dir un munt d'insolències.