FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat, boca grossa estesa fins darrere els ulls, escates poc adherents, amb una sola aleta dorsal, que inclou el seitó. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escoftàlmids, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb dues taques negres a l'extrem posterior de les aletes dorsal i anal, amb els ulls grossos, tots dos sobre el costat esquerre del cap, la boca grossa, una sola aleta dorsal des dels narius fins a la cua, i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l'embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar entrampat. La grossa de Nadal l'ha desentrampat i ara viu tranquil·la. Cessar d'estar entrampat. Amb els meus diners, l'oncle Feliu s'havia desentrampat dels deutes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Figues seques. Tou com una figa. figa botinflada Figa plena i arrodonida sense ésser, però, encara ben madura. figa d'acre Figa d'una varietat de color vinós, grossa, molsuda, de pell clivellada i gra vermell fosc. figa de bacó Figa d'una varietat de color negre, grossa i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desposseït de la seva forma natural o pròpia. Té els peus deformes. Que presenta en la seva forma alguna grossa irregularitat o anomalia que el fa lleig, desplaent, repulsiu. És un home deforme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia. Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia. Qualitat d'infame. La infàmia de la seva acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nap d'una varietat d'arrel tuberosa, molt grossa i terminada en un coll d'origen caulinar, de gust dolç, cultivada per a l'alimentació humana i del bestiar (Brassica napus var. napobrassica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos, que tenen els ulls al costat esquerre, el marge del preopercle lliure, la boca grossa i el maxil·lar inferior prominent, que inclou els rèmols i les bruixes. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit del cocoter, drupa molt grossa de coberta coriàcia, mesocarpi fibrós i pinyol amb una sola llavor. Pinyol del coco, molt gros, de closca bruna molt dura, amb abundant endosperma, en part sòlid, la carn de coco, origen de la copra i d'un oli comestible, i en part líquid, [...]
