1.
cartomància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de tirar les cartes. [...]
|
2.
cartomància
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f cartomancia (o cartomancía). [...]
|
3.
cartomancia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f cartomància. [...]
|
4.
cartomancía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f → cartomancia [...]
|
5.
cartomàntic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cartomància. Persona versada en la cartomància. [...]
|
6.
-mància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. manteía, 'endevinació'. Ex.: quiromància, nigromància, cartomància, geomància, aeromància. [...]
|
7.
carto-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot carta. Ex.: cartografia, cartomància. [...]
|
8.
tarot 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baralla de setanta-vuit cartes que es fa servir en cartomància, cadascuna de les quals té dibuixada una figura diferent. Carta d'aquesta baralla. Pràctica que es realitza amb aquestes cartes. [...]
|
9.
endevinació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
endevinamento endevinada divinació sortilegi bonaventura(dels gitanos). Dir la bonaventura a algú. pronosticació(per mitjans naturals, per conjectura) cartomància(per mitjà de les cartes de joc) nigromància(per mitjà d'una pretesa evocació dels morts). ornitomància(pel vol dels ocells [...]
|