Resultats de la cerca frase exacta: 120
|
1.
desert -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és habitat, on no es veu transitar ningú, sense concurrents. Les regions desertes de l'Àfrica. En aquella vila els carrers estan deserts. Una subhasta deserta per manca de concurrents. La baixa qualitat de les novel·les presentades va fer declarar el premi desert. Lloc [...]
cobejar
|
|
2.
gòfer del desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Rosegadors > Geòmids > Geomys [...]
|
|
3.
grogueta del desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Pièrids > Euchloe [...]
|
|
4.
desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Regió terrestre caracteritzada per l'escassetat de precipitacions, de vegetació i de fauna. [...]
|
|
5.
desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
|
6.
desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Botànica
[...]
|
|
7.
desert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
[...]
|
|
8.
desert
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [deshabitat] desierto -ta, desértico -ca, despoblado -da, deshabitado -da. 2 [una plaça, un carrer, un edifici] desierto -ta, vacío -a. 3 [en una subhasta, concurs, certamen] desierto -ta. m 4 [regió àrida i despoblada] desierto. 5 fig desierto. No va venir ningú; allò era un desert, no [...]
|
|
9.
desert
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
planura estèril o inculta. tundra, desert de les regions àrtiques, cobert de liquen i molses. sabana. A Amèrica, planura extensa desproveïda de vegetació arbòria. pampa, vasta planura desboscada, semblant a una estepa, de l'Amèrica meridional. solitud, lloc desert, inhabitat. Manuel Franquesa i [...]
|
|
10.
desert -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Dit del lloc de treball d'una administració pública que, després d'un concurs o de qualsevol altre sistema de selecció per proveir-lo, no està cobert. [...]
|
cobejar
1 v. tr. [LC] Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d'una cosa o d'una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar.
2 v. tr. [LC] per ext. Cobejar de fer una cosa.