Resultats de la cerca frase exacta: 44
|
11.
golfo d'escaire
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
12.
galfó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Golfo. [...]
|
|
13.
blegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar els dos extrems (d'una cosa flexible) corbant-la. Acostar les dues peces giratòries (d'una frontissa, d'un golfo, etc.). Blegar o doblegar algú a contribucions. [...]
|
|
14.
tampa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porticó que obre cap enfora, fixat amb frontisses tipus golfo a la paret exterior d'un edifici. [...]
|
|
15.
pota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Petge. Prolongació d'una anella, d'un ganxo, d'un golfo, etc., que serveix per a fixar-los. pota de cabra Peça de boix amb què els sabaters allisen i poleixen els cantells dels talons i les soles de cuir. pota de cabra Eina que consisteix en una tija de ferro amb una de les puntes [...]
trepadella
|
|
16.
Adén
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr geog [golfo] Aden. [...]
|
|
17.
golfante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m fam → golfo1 [...]
|
|
18.
belitre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [home roí] belitre, bergante, golfo, pillo, truhan. [...]
|
|
19.
polissó 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [noi rondaire] golfo, granuja, tunante, pilluelo, bribonzuelo. 2 [viatger sense bitllet] polizón. [...]
|
|
20.
guripa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fam i p fr [golfo] pillet, pinta, murri. 2 [soldado] gregari, soldat ras. 3 fam [guardia] municipal. [...]
|
trepadella
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors rosades amb venes purpúries, en espigues axil·lars pedunculades, i fruit comprimit, en forma de mitja lluna, més o menys cobert de dents o pues i amb una sola llavor, cultivada extensament com a farratgera i de vegades subespontània (Onobrychis viciifolia ).
2 [BOS] trepadella borda Planta de la família de les papilionàcies, molt semblant a la trepadella, però de folíols més estrets i flors més petites, que creix espontàniament a les pastures de muntanya (Onobrychis supina ).